No cal que vinguis, papa

Per Jesús Gómez

Mira, papa, no cal que vinguis a Barcelona. Et demanaria que deixessis de fer altres coses que fas, però entenc que no estic en la millor posició per esperar que em facis cas: fa més d’un any vaig sortir oficialment de l’organització que dirigeixes i entenc que les meves peticions no ocupin un lloc molt alt a les teves prioritats. 

Però Barcelona és la ciutat on visc, on pago els meus impostos, on viu molta gent que m’importa i la teva visita és inapropiada, com la pràctica totalitat de les teves accions públiques. 

Resulta, papa, que Barcelona és una ciutat que té molts problemes i, francament, no crec que la teva visita ens ajudi a resoldre’ls i, més aviat, servirà per despistar a les nostres autoritats municipals que es creuran en l’obligació de fer-te confortable la visita i, de pas, de mostrar als mitjans la seva cara més amable que, tu ja ho saps, és també la seva cara més hipòcrita. 

T’explico, papa: a Barcelona hi viuen prop de dues mil persones al carrer, per diferents motius, entre els quals hi ha situacions estrictament personals, però també de caràcter estructural, com el preu dels lloguers o la incapacitat dels sistemes públics d'assistència social i sanitària de donar resposta a les situacions que han portat a aquestes persones a la manca d’una llar. 

A Barcelona, papa, el preu mitjà del lloguer l’any 2025 era de 1134,6 €. No sé si saps, perquè aquest és un tema que mai t’ha fet perdre la son, que ni la majoria dels joves, ni la majoria dels pensionistes, ni la majoria de les persones immigrades poden permetre’s el luxe de pagar el lloguer i menjar calent cada dia. 

Saps, papa? A Barcelona, la pressió del turisme sobre el mercat immobiliari fa que hi hagi barris que han anat perdent als seus habitants habituals en favor de persones que s’hi estaran una setmaneta com a molt. I no t’enganyis, papa, els propietaris de gran part d’aquests pisos turístics no són aquelles persones honrades que han treballat tota la vida per tenir un pis en propietat i ara en treuen un legítim benefici del seu esforç: més del 30% de l’habitatge de 

lloguer a Barcelona està en mans de grans tenidors, és a dir, de persones (físiques o jurídiques) que són propietaris de, com a mínim, 1500 metres quadrats de superfície construïda o de més de 10 immobles. Papa, no t’amaguis: l’organització que dirigeixes és propietària de molt més que això a la nostra ciutat i això explica que no et preocupi on dormir. 

A algunes ens irrita que vinguis, papa. Resulta que totes aquestes persones sense un futur clar, veuran que una organització que gaudeix d’un tracte de favor espectacular per part de l’estat, pot organitzar un acte multitudinari a un recinte municipal sense pagar ni un cèntim. I, papa, no és poca cosa: l’ajuntament us està estalviant 78.000 €… No estàs acostumat a pagar, papa, ja ho sabem: fa molts anys que no pagues l’IBI de les vostres propietats i més val no preguntar d’on han sortit els vostres títols de propietat. 

No és correcte, papa, presentar-te a casa meva sense pagar els teus deutes, els econòmics i els morals: no hem pogut oblidar el suport institucional al franquisme, els casos de pederàstia, l’escàndol de les immatriculacions o que, a la darrera visita d’un papa, es mostrés de la manera més barroera quin és el paper que espera a la dona a la vostra organització. 

I ara, papa, t’han preparat un tour que et portarà a ser rebut al palau reial pels reis, ja saps, aquella família que ostenta la prefectura de l’estat, rebuda en herència d’un tirà sanguinari, però també visitaràs el centre penitenciari Brians 1… i jo em demano, papa, si seràs capaç de copsar com la diferència de la qualitat de vida dels teus visitats s’explica perquè els privilegis d’alguns s’han de pagar amb la misèria d’altres… Disculpa, papa, de vegades m’oblido que les persones instal·lades en el privilegi no és que no oloreu les fortors del sistema, és que la pudor de la injustícia us sembla ambrosia. 

Ho entenc, papa, aquest problema amb les olors també el tenia Gaudí, que de tants anys de treballar per a esclavistes, se li va espatllar l’olfacte. Ja saps, papa, aquell senyor tan connectat amb la realitat i la necessitat de les persones que, a la Barcelona on el pistolerisme assassinava a Francesc Layret o Salvador Seguí, on la ràbia per la sagnia a la guerra del Marroc va fer esclatar la Setmana Tràgica, on encara no hi havia penicil·lina, però la cocaïna es venia a les farmàcies… ell va creure que el que necessitava aquesta ciutat era un temple expiatori. 

El teu viatge, papa, culminarà amb una visita aquest temple, que és una metàfora perfecta de la teva visita: un gest grandiloqüent, però inútil i de mal gust. 

Papa, no vinguis. Queda’t al teu palau, treu la pols de les estances, neteja els marbres i, ja que tens el drap a les mans, treu tota la brutícia acumulada els darrers dos mil anys. Ja viatjaràs quan ho tinguis tot net, incloent-hi la teva consciència, papa. 

Jesús Gómez. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació.

Advertiment: La superstició sorgeix per la carència de pensament crític, sovint perquè la comoditat d’acceptar el pensament predominant s’imposa a l’esforç que suposa sotmetre les idees a la crítica o, senzillament, per la manca d’idees pròpies. L’ús de la intel·ligència artificial no només té un alt cost per la destrucció de llocs de treball i per les nocives conseqüències mediambientals, sinó també perquè, com que és còmoda i fàcil d’usar, podem caure en el parany d’encarregar-li una recerca, una correcció o, fins i tot, de demanar-li suggeriments per millorar la nostra feina i, no ens enganyem, l’algoritme sempre ens dona una resposta interessada i aquesta sempre respon a criteris que cerquen, en el millor dels casos, l'acceptació general. Si deixem que l’acceptació general guiï la nostra obra i, per tant, el nostre pensament, no només reduïm la qualitat de la nostra producció sinó que, també, renunciem a la nostra capacitat crítica i, en conseqüència, ens estem fent vulnerables a la superstició. Com que considero la superstició com l’origen de molts dels mals de la humanitat, ni a aquest article, ni a cap dels que he escrit fins ara, s’ha fet servir la intel·ligència artificial. No caiguis a la superstició, digues NO a la IA.