Tradueix

27 d’abril 2019

Llibres recomanats

IGLESIA S.A.

Dinero y poder de la multinacional vaticana en España

Ángel Munárriz 

Un descarnat retrat de l'organització que ha exercit d'històrica rectora de la moral espanyola.

L'Església catòlica espanyola, delegació local d'un Estat teocràtic estranger, el Vaticà, sobreviu gràcies a que l'erari públic dedica una ingent quantitat de recursos al pagament de la seva estructura, les seves nòmines, la seva xarxa educativa i el manteniment dels seus temples. En la seva dimensió política, l'Església espanyola es dedica a frenar qualsevol obstinació social o moralment emancipador. En la seva dimensió econòmica és al mateix temps una empresa en rescat públic permanent i una potent societat que opera a resguard del radar del fisc seguint el manual del neoliberalisme. L'impacte social de la seva activitat econòmica, sobretot en l'ensenyament i l'assistència social, és gegantí, ja que s'assenta sobre l'anul·lació dels principis d'universalitat, solidaritat, equitat i redistribució, substituïts per una barreja de liberalisme educatiu de façana meritocràtica i caritat immobilista.

L'Església, aferrada a uns privilegis lliurats pel franquisme com a botí de guerra, es beneficia del règim fiscal d'una ONG per desplegar una activitat mercantil tan discreta com professionalitzada en camps que creuríem reservats a empreses consagrades al benefici pur i dur. Assessorada per la gran banca, incrustada en l'elit econòmica, la institució catòlica no ha menyspreat ni l'especulació ni les tècniques d'elusió fiscal al seu abast. Més semblant a l'Opus que a Càritas, més als kikos que als franciscans, més a Wojtila que a Bergoglio, més a la banca vaticana que al mont de pietat, l'Església espanyola és avui una institució apartada dels seus fins vocacionals.

Del descarnat retrat que IGLESIA S.A. ofereix de l'organització que ha exercit d'històrica rectora de la moral espanyola es deriva una pregunta que reclama una resposta urgent: quants principis i valors es poden sacrificar abans que una institució perdi la seva raó de ser?

En podreu trobar tota la informació a: https://www.akal.com/libro/iglesia-s-a_50521/


Los jinetes del Apocalipsis

Una conversa brillant sobre ciència, fe, religió i ateisme



Quan començava a despuntar el moviment del nou ateisme, els heralds de l'ocàs religiós que acabarien sent coneguts com els "Quatre Genets" -Richard Dawkins, Christopher Hitchens, Daniel Dennett i Sam Harris- es van reunir per prendre una copa i a manera d'experiment van gravar la conversa. Així va sorgir aquesta xerrada trencadora i apassionant que de seguida es va fer viral. Els quatre intel·lectuals —a cadascú més ocurrent— afronten les qüestions fonamentals de l'existència i s'animen mútuament a expressar sense embuts les pròpies postures respecte a Déu i la religió. El debat inclou la crítica cultural, la espiritualitat sense religió, la discussió amb els creients, les infinites corrents de l'ateisme modern i les claus per viure de forma íntegra. Aquesta memorable conversa, ara convertida en llibre, constitueix una obra de màxim rigor i erudició, però al mateix temps és hilarant i imprevisible. Els participants que encara viuen, Dawkins, Dennett i Harris, han fet noves contribucions per a la present ocasió en què reflecteixen com han evolucionat les seves opinions i destaquen moments especialment enginyosos d'aquest èpic diàleg. El còmic Stephen Fry prologa l'edició.

Per saber-ne més, podeu accedir a l'article de Noel Ceballos, publicat a la revista GQ:
https://www.revistagq.com/noticias/cultura/articulos/los-jinetes-del-apocalipsis-dawkins-hitchens-nuevo-ateismo/33821

12 d’abril 2019

Eutanàsia

Amb motiu del cas de l'Ángel i la Maria José s’ha obert camí un ampli debat en la societat espanyola sobre la despenalització de l’ajuda al suïcidi o eutanàsia, a contrapèl del que desitjaven els partits de la dreta i la conferencia episcopal.

Catalunya, a través del seu parlament, va portar la proposta al Congreso de los Diputados, però les murrieries de PP, C’s, convergència i PSOE han fet arribar els fets fins a un límit insostenible per aquest matrimoni, en el que la Maria José patia esclerosi múltiple des de feia 30 anys.

Què en pensem nosaltres de l'eutanàsia? Pel que jo sé, pràcticament la totalitat dels ateus i agnòstics estem a favor de la seva regulació amb caràcter progressista, obert i modern. Com que el tema ha agafat els partits en mode «campanya electoral», tots han cantat a cor —excepte el PP— que de seguida faran una llei on resoldran l’assumpte. Potser sí, potser no, les experiències viscudes fins avui ens diuen que no està gens clar. El poder de l'església és molt gran i la seva mà molt llarga.

Caldrà, doncs, estar amatents per exigir als partits que compleixin i que l'església no es fiqui en les consciències dels ciutadans i ciutadanes. Cal recordar-li que durant segles ha estat cremant bruixes, beneint exèrcits i matant heretges i que si la vida d'aquelles persones va ésser arrabassada sense contemplacions, els que avui exigeixen l'eutanàsia ho fan en una situació de desesperació inaguantable i amb plena consciència del que volen.

Recomanem complimentar el document de darreres voluntats que podeu trobar als centres de salut, als notaris i a la Associació per una Mort Digna, que ha fet —i segueix fent— un treball excel·lent, i als qui des d’aquí felicitem i desitgem que segueixin fent triomfar la llibertat de consciencia per sobre dels perjudicis religiosos.

Una abraçada ben forta per la Maria José i l’Ángel.

Albert Riba
Barcelona 12 d’abril de 2019