Manifest ateu

Nosaltres, persones atees de Catalunya, lliurement i voluntàriament, manifestem que no creiem en cap déu, que no creiem en l’existència d’una realitat transcendent més enllà d’aquest món en què ens ha tocat viure i que considerem l’ésser humà finit, amb un principi i un final on tot s’acaba. Entenem que el reconeixement i l’acceptació d’aquesta naturalesa material i finita serà fonamental perquè la humanitat pugui superar els reptes del món actual i afrontar amb possibilitats d’èxit les dificultats que presenti el futur. Per tant, considerem que ha arribat l’hora de reivindicar un paper protagonista per a nosaltres en aquesta societat.

Sostenim que no hi ha cap raó objectiva ni consistent per considerar —més enllà de la realitat material, és a dir, de la nostra finitud— l’existència d’éssers amb una naturalesa diferent i superior a la humana en els quals es trobin l’origen i el sentit de la nostra existència. Per la mateixa raó, també neguem la possibilitat de qualsevol mena d’ànima que continuï mantenint quelcom similar a una activitat espiritual després de la mort.

Algú podria pensar que, en negar l’existència d’un déu transcendent i tancar la porta a un més enllà després de la mort, l’ateisme aboca la humanitat a una espècie de carreró sense sortida, a una mena de desesperació. Res més lluny de la realitat; l’ateisme no és una forma de pensament negativa ni pessimista basada en l’oposició ni en la falta d’esperança, sinó tot el contrari: l’ateisme és alliberador, perquè retorna a les persones el govern i la responsabilitat dels seus actes i del seu destí.

L’ateisme ensenya que cal valorar la vida a la terra, l’única que tenim, i recupera per a les persones l’orgull de saber-se propietàries de les seves decisions, de les seves capacitats, de les seves possibilitats. Però també els recorda que la vida dels seus fills, dels seus semblants i el llegat que transmetin a les futures generacions estan a les seves mans. Res no està escrit. Tenim al davant un full en blanc per a materialitzar els nostres somnis i aconseguir el progrés i el benestar de tota la humanitat, o bé per a fer-la desaparèixer.

Per això és fonamental que siguem capaços d’assumir la nostra veritable identitat i gaudir de la vida amb valentia i responsabilitat, sense esperar ajudes de l’exterior ni pretendre trobar el càstig o la recompensa als nostres actes en una altra vida un cop hàgim mort. Això no és trist ni és alegre, no és bo ni dolent; ens agradi o no, és tan sols la inexorable realitat. I per a nosaltres és un senyal de maduresa tractar de veure les coses tal com són, ja que només a partir del reconeixement de la pròpia naturalesa podrem intentar superar-nos per arribar a construir aquest futur millor que desitgem per a tots.

Al llarg dels segles el món ha avançat gràcies al coneixement, però mai gràcies a la religió. Quan s’han produït contribucions al coneixement de persones amb conviccions religioses sovint ha estat malgrat els impediments de les seves pròpies creences, i sovint aquestes persones ho han pagat car, atès que a la religió no li interessa el coneixement de la veritat, sinó tan sols allò que li permet justificar el dogma de les seves creences a fi de perpetuar-se. Només quan la ciència o els descobriments s’han adequat als seus interessos han estat acceptats i sostinguts. Si no, aquests han estat repudiats i els seus responsables excomunicats, torturats i —quan ha convingut— sacrificats. Moltes persones il·lustres constitueixen el testimoni d’aquesta afirmació al llarg de la història. Una història d’interessos i d’intransigència que no sembla avenir-se gaire amb les idees de llibertat i de tolerància que nosaltres volem veure prevaldre al segle XXI.

Els nous temps demanen noves formes d’anàlisi i noves solucions. La moral que defensen i tracten d’imposar les religions al conjunt de la societat és una moral caduca i hipòcrita que únicament respon a condicions de vida, models socials i interessos del passat, i per tant, és una moral que ha de ser superada per noves propostes que responguin amb eficàcia a la realitat del present i que puguin servir de referència a les necessitats del futur. Obstinar-se a mantenir els dogmes de la fe com a paradigma d’una pretesa virtut tan sols serveix per a frenar el progrés i per a retardar la incorporació a la societat dels avenços proporcionats pel coneixement i les noves possibilitats de la tecnologia, condemnant amplis sectors de la població a un patiment gratuït, o a una contradicció permanent entre la seva forma de viure i els models anacrònics que les religions volen continuar imposant a fi de preservar els seus interessos particulars.

L’ésser humà necessita preguntar-se sobre les qüestions fonamentals. La història de la civilització ha estat la història de la lluita de la humanitat contra la ignorància, de la lluita per reduir l’àmbit d’allò que anomenem el desconegut o la part de la naturalesa que no hem arribat encara a comprendre. L’ateisme només és una conclusió lògica, una resposta consistent davant de determinades preguntes que la humanitat s’ha fet reiteradament al llarg dels segles. No hi ha cap raó, cap argument, cap necessitat de dipositar en mans d’una força màgica ni d’una suposada divinitat sobrenatural el destí de la humanitat, i encara menys en una casta d’intermediaris que pretenen constituir-se en interlocutors únics d’aquesta suposada veritat.

L’ateisme fomenta la llibertat de pensament i la reflexió individual, confia en el poder del coneixement, en l’esforç d’autosuperació per a transformar la naturalesa en benefici de la humanitat, però amb la prudència exigible per a no exhaurir-la, en la intel·ligència per a crear un sistema moral i per a organitzar una societat basada en la raó i la justícia. L’ateisme confia en l'ésser humà i estimula la seva capacitat per a aconseguir el progrés gràcies al propi esforç i a la col·laboració de tothom. L’ateisme restitueix definitivament a les persones la seva dignitat. La religió, en canvi, ensenya el menyspreu per la vida a canvi d’una recompensa que tan sols podrà obtenir-se mitjançant l’obediència i la submissió. Obediència a qui? Submissió per què?

Ha arribat l’hora de renovar les velles estructures de pensament. Ha arribat l’hora de treballar per a garantir la defensa del dret de totes les persones a la llibertat de consciència, a manifestar i difondre el seu pensament sense coaccions imposades per tabús socials ni per la profusió de medis de què gaudeixen les religions ni d’altres formes d’intolerància. Ha arribat l’hora de defensar la igualtat d’oportunitats per a tothom, sense discriminacions induïdes per l’adscripció escèptica o religiosa de cadascú, de vetllar per la independència de l’Estat respecte de l’Església, denunciant pressions, privilegis, ingerències, de reclamar per als no creients el mateix tracte respectuós i els mateixos drets que s’atorguen a les demés organitzacions. Ha arribat l’hora que la ciutadania prengui consciència de l’enorme poder i la desmesurada influència que les religions tenen en tots els àmbits de la societat i sobre les fatals conseqüències que se'n deriven. Ha arribat l’hora de fer de l’ateisme un valor de referència imprescindible a l’hora d’organitzar la vida social.

Nosaltres entenem l’ateisme com un sistema obert, generós, que s’enriqueix quan rep aportacions noves, que cerca el coneixement i el progrés, però també que s’oposa a qualsevol dogmatisme. El nostre no és un projecte en contra de cap déu, perquè entenem que la simple negació no pot ser el motor que impulsi la construcció d’una societat nova. El nostre és, senzillament, un projecte sense necessitat de déu. És el projecte d’una concepció del món que cerca en les persones els principis d’una societat laica, oberta a tots i basada en la tolerància, la cooperació i la solidaritat, sense interferència de la religió en l’exercici del poder polític; que estigui orientada a servir a les persones —sense distincions— i no a mantenir privilegis en nom d’una transcendència que mai ningú no ha conegut, ni mai ningú no podrà comprovar.

El nostre propòsit és agrupar totes aquelles persones amb idees basades en la tolerància, la llibertat de pensament i lliures de prejudicis històrics, que estiguin disposades a defensar el seu escepticisme davant la poderosa influència que la religió té encara a la nostra societat. Esperem poder reunir totes les persones atees en un fòrum comú perquè puguin col·laborar amb les seves aportacions a enriquir, lliurement i sense por, el debat comú per decidir el futur que volem, el model de convivència de les societats i els pobles del món. És una iniciativa ambiciosa que requereix la participació i la col·laboració de tothom. Ara és el moment de construir una associació forta. Esperem poder comptar ben aviat amb un gran suport per a aquesta tasca.