Article publicat a la Revista Catalunya
 |
| Albert Riba |
Des de la tradició llibertària tenim uns quants “clàssics” ateistes en format facsímil i assaig. Déu i l’Estat de Mikhail Bakunin o Les 12 proves de la inexistència de Déu de Sebastián Faure. Creus que la cultura llibertària ha consolidat un lliurepensament contrari i qüestionador del conservadorisme ultramuntà de l’Església Catòlica a Catalunya?
La tradició llibertària ha estat un factor important en la consolidació del pensament ateu i de posicions no creients, però els darrers 90 anys no s’ha pogut recuperar aquella influència que va tenir a principis del segle passat. Inclús avui en dia la laïcitat és una cosa rara sols defensada per quatre gats: el que mola és el multiculturalisme religiós, que és una forma d’apuntalar l’Església catòlica i els seus privilegis.
Encara que hem tingut algunes col·laboracions, els llibertaris que estan amb nosaltres hi són a títol individual. Sembla que la religió fa por, però encara que hi hagin motius per pensar-ho, si volem una societat millor hem de canviar la nostra actitud amb les religions.
Quines activitats, campanyes i acció propagandística treballeu des d’Ateus de Catalunya?
Malauradament les nostres capacitats són molt minses, però mantenim una oferta de xerrades i debats que estan a disposició de casals, clubs, associacions, etc; assessorem tots els casos de consultes en relació a l’apostasia i mantenim informació actualitzada al web; participem de relacions amb altres opcions de consciència; mantenim un web amb força informació i una revista digital en un blog de nom Gaietà Ripoll; disposem d’una biblioteca especialitzada… I actualment treballem la reinstauració de tertúlies, i l’ajuda a fer cerimònies civils pels moments importants.
Fa uns quants anys es va fer una acció propagandística d’Ateus de Catalunya al busos de TMB de la ciutat de Barcelona. Per què sou tant poc visibles?
Després d’aquella experiència, que va ser molt positiva, l’Església i els seus adlàters van començar una ofensiva que els està donant molt bon resultat: fer veure que no existim, fer veure que no som persones normals, pressionar els mitjans i als polítics i impulsar el multiculturalisme, acció a la que s’han sumat les esquerres amb entusiasme.
Les institucions, regides per polítics o religiosos o multiculturalistes ens reben cordialment però no fan res de res: ni laïcitat, ni recuperació de béns immatriculats (inscrits en el registre de la propietat sense títol) ni denúncia i derogació del concordat preconstitucional, ni la substitució de la llei de llibertat religiosa per una llei laica de llibertat de consciència, retirada de totes les ajudes econòmiques i fiscals a l’Església catòlica, derogació del delicte de blasfèmia (aquí anomenat delicte d’ofensa als sentiments religiosos), etc.
Un altre aspecte a assenyalar és que el jovent en general no són creients i ja els sembla suficient, sense pensar que en un futur no molt llunyà podria girar-se la truita i tornar a la religió obligatòria.
El conflicte àrab-israelià avui dia viu una escalada mortífera que ningú pot preveure com acabarà. Quina mirada podem fer des de l’ateisme cap aquest conflicte? Sense el fet religiós i tot el que comporta quan es vincula al poder polític, com canviarien les relacions humanes i els conflictes sociopolítics?
Com tots sabem les religions serveixen, entre d’altres coses, per justificar i blanquejar les accions polítiques, incloses les guerres. En el cas actual de la guerra entre semites israelians i palestins, els israelians esgrimeixen que el seu déu Jahvè els va donar fa més de 5000 anys la terra de Palestina i que tenen tot el dret a ocupar-la amb tots els estris necessaris, incloses les armes, contra els seus habitants —dones, vells i nens inclosos— com va fer Jahvè a Jericó i altres llocs. Les dades històriques han estat refutades amb proves per estudiosos de prestigi [1].
Un món sense religions seria sens dubte millor, encara que hem de fer-nos dues preguntes: és possible l’existència de societats sense religions? En algun moment de la història les religions van ser un factor de supervivència?
La meva opinió és que en el procés evolutiu que ens ha portat fins als nostres dies, les circumstàncies climàtiques, les geològiques, el fet de ser caçadors i caçats, les guerres pel menjar, etc., s’enfronten millor les dificultats en un grup col·laboratiu que individualment o en grup competitiu. I per aquesta feina es va inventar la religió. Però d’això a predicar que ens fa falta ara hi ha un abisme. Les religions han col·laborat activament en crear circumstàncies en què sembli que la religió és necessària. Un dels exemples més risibles, encara que tràgic, són les guerres on els déus ajuden als dos bàndols.
Des de les esquerres, en un ventall ampli, es considera positiu que les cultures religioses amb les que convivim han de poder tenir espais de culte a casa nostra. Què en penses?
Estic a favor de la llibertat de pensament, de consciència, i religiosa. Però jo defenso el dret a què les religions disposin de centres de culte sempre que se’ls paguin ells. Una possible solució seria que TOTS els centres de culte de TOTES les religions, inclosos monestirs, ermites, escoles, seminaris, etc., passin a propietat de les institucions públiques i que es cedeixi l’ús a totes les religions que ho demanen per fer-ne un ús raonable amb la condició que paguin les despeses, el manteniment i un lloguer simbòlic.
Defensar el dret a tenir local de culte, incloses les opcions de consciència no religioses, SÍ. Negar-nos a mantenir amb els nostres diners cap despesa de les religions, també.
[1] La Biblia desenterrada: una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los orígenes de sus textos sagrados, d’Israel Finkelstein i Neil Asher Silberman
