Per Daniel Rue
🕙 3-5 min
Us vull proposar un experiment mental:
Imagineu que comparec davant vostre en qualitat de, per exemple, candidat a eleccions per presidir la República o a batlle de la vostra ciutat, o director general d’una important empresa, o optant a ocupar una càtedra universitària o una plaça de mestre en una escola per educar els vostres fills. O una mica menys pretensiós; sol·licitant-vos feina de neteja que comportaria confiar-me la clau de la vostra llar per entrar-hi quan no hi sou. Imagineu qualsevol càrrec que comporti ser depositari de la vostra confiança. Ho teniu? Endavant doncs.
Imagineu que durant la campanya electoral o durant l’entrevista en la vostra important empresa o pel càrrec que sigui, jo us presento el meu CV i us parlo dels meus estudis, coneixements, habilitats, experiència i de les idees que vull desenvolupar en el lloc pel qual pretenc ser investit.
Imagineu-vos que, en qualsevol d’aquests supòsits, deixo anar —per tal de reforçar la meva candidatura i com a prova que sóc més mereixedor de la vostra confiança que no pas d’altres candidats amb els mateixos o similars estudis i aptituds—, que a més a més, soc una persona molt fiable perquè tots els diumenges em reuneixo amb altres persones com jo en un gran local davant una imatge representant John Lennon, mort i sagnant a terra just després que Mark Chapman li disparés uns trets.
Us explico que al costat de la imatge, ocupant el centre de la paret del local que anomenem “Sgt. Pepper’s Cathedral” hi ha una representació del model de la pistola que va matar Lennon. davant la qual fem genuflexions mentre amb la mà i els dits formem el símbol de la pistola tot apuntant-nos al cos. També portem una mini pistoleta penjada del coll i us mostro la meva.
A les parets laterals del temple, hi ha estàtues de Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr i encenem ciris als peus de les mateixes. També hi ha frescos arreu representant diferents moments de la història dels Beatles.
Us explico que amb devoció i solemnitat, mentre un organista toca les notes de “Imagine” el Beatlemaníac Prior pronuncia uns sortilegis secrets alçant una galeta Oreo, la qual, mitjançant uns misteriosos encanteris, es transforma en el veritable —no pas simbòlic— cos del mateix ex-Beatle en persona (sense que sigui detectable cap canvi en l’estructura molecular de l’Oreo) qui al tercer dia després de morir va ressuscitar i ara viu invisible i intangible a Strawberry Fields (forever) lloc on “nothing is real” encara que també viu arreu simultàniament.
 |
Després, el Beatlemaníac Prior ens parla de l’extrema maldat de Mark Chapman culpant-lo de tot el dolent que passa al món, terratrèmols inclosos, i ens exhorta a difondre per tot el planeta la paraula de John i ens demana aportació econòmica per edificar, a cada poble i a cada barri de totes les ciutats, temples lennonistes (exempts d'impostos).
Acabem el servei cantant tots junts, amb captenida veu ”All You Need Is Love”, "Lucy In The Sky With Diamonds” seguida d’un apoteòsic “Give Peace a Chance”.
Després d’explicar-vos tot això, afegeixo que les cançons de John Lennon constitueixen la base moral de la meva conducta en tot cas i en les quals hi trobo la inspiració i la guia per prendre les meves decisions tant personals com familiars, polítiques, empresarials o acadèmiques o per qualsevol altra comesa com ara l’educació dels vostres fills o el manteniment de casa vostra durant la vostra absència.
En aquest precís moment, n’estic segur, jo començo a pagar un alt preu per les meves paraules… Ho veig en les vostres mirades d’espant, d’incredulitat i desconfiança...
Sigueu sincers i pregunteu-vos si em votaríeu o contractaríeu. Probablement la resposta és un rotund NO! Pensaríeu, amb bon judici, que m’he begut l’enteniment i que l’única plaça que podria ocupar seria una cel·la en un frenopàtic, ben aïllat de la societat, de les aules, de casa vostra i, sobretot, dels vostres fills. No?
Però si en comptes de John Lennon, els Beatles, la galeta Oreo, la pistola penjada de la paret i del coll, les cançons, Strawberry Fields i demés, hagués dit aproximadament el mateix respecte d'un tal Jesucrist, la Hòstia, els sants, de les representacions d’un artefacte romà de tortura i execució penjades de les parets i dels colls, els evangelis, el cel, l’infern, etc., llavors, en comptes d’un boig fanàtic més torrat que una cabra torrada, seria un assenyat i respectable catòlic ben normal i ben corrent. Tant se val si vosaltres en fóssiu o no, o si fóssiu agnòstics o fins i tot ateus d’aquells “tolerants”, que no hi trobaríeu cap inconvenient en considerar-me elegible, contractable i confiable fins i tot per l'educació dels vostres fills.
Sí o no? Sigueu honestos. No cal que em respongueu.
D’acord, d’acord, d’acooord… No és el mateix, ja ho sé…
La gran diferència és que John Lennon SÍ QUE VA EXISTIR! Les seves cançons, o algunes, si més no, sí que són inspiradores i contenen més saviesa que els absurds, i filosòficament més que mediocres i perversos evangelis. I, per deixar-ho aquí, nosaltres, els beatlemaniacs, almenys no pretenem que Lennon fos el fill d’un déu, parit per una verge, del qual era el seu propi pare.
Qui realment està torrat aquí?
Ah, i la Oreo almenys deixa bon gust de boca...
“God is a concept by which we measure our pain” J. Lennon.
Acabem el servei cantant tots junts, amb captenida veu ”All You Need Is Love”, "Lucy In The Sky With Diamonds” seguida d’un apoteòsic “Give Peace a Chance”.
Després d’explicar-vos tot això, afegeixo que les cançons de John Lennon constitueixen la base moral de la meva conducta en tot cas i en les quals hi trobo la inspiració i la guia per prendre les meves decisions tant personals com familiars, polítiques, empresarials o acadèmiques o per qualsevol altra comesa com ara l’educació dels vostres fills o el manteniment de casa vostra durant la vostra absència.
En aquest precís moment, n’estic segur, jo començo a pagar un alt preu per les meves paraules… Ho veig en les vostres mirades d’espant, d’incredulitat i desconfiança...
Sigueu sincers i pregunteu-vos si em votaríeu o contractaríeu. Probablement la resposta és un rotund NO! Pensaríeu, amb bon judici, que m’he begut l’enteniment i que l’única plaça que podria ocupar seria una cel·la en un frenopàtic, ben aïllat de la societat, de les aules, de casa vostra i, sobretot, dels vostres fills. No?
Però si en comptes de John Lennon, els Beatles, la galeta Oreo, la pistola penjada de la paret i del coll, les cançons, Strawberry Fields i demés, hagués dit aproximadament el mateix respecte d'un tal Jesucrist, la Hòstia, els sants, de les representacions d’un artefacte romà de tortura i execució penjades de les parets i dels colls, els evangelis, el cel, l’infern, etc., llavors, en comptes d’un boig fanàtic més torrat que una cabra torrada, seria un assenyat i respectable catòlic ben normal i ben corrent. Tant se val si vosaltres en fóssiu o no, o si fóssiu agnòstics o fins i tot ateus d’aquells “tolerants”, que no hi trobaríeu cap inconvenient en considerar-me elegible, contractable i confiable fins i tot per l'educació dels vostres fills.
Sí o no? Sigueu honestos. No cal que em respongueu.
D’acord, d’acord, d’acooord… No és el mateix, ja ho sé…
La gran diferència és que John Lennon SÍ QUE VA EXISTIR! Les seves cançons, o algunes, si més no, sí que són inspiradores i contenen més saviesa que els absurds, i filosòficament més que mediocres i perversos evangelis. I, per deixar-ho aquí, nosaltres, els beatlemaniacs, almenys no pretenem que Lennon fos el fill d’un déu, parit per una verge, del qual era el seu propi pare.
Qui realment està torrat aquí?
Ah, i la Oreo almenys deixa bon gust de boca...
“God is a concept by which we measure our pain” J. Lennon.
png.png)