Documental
Durada: 54 minuts.
Idioma: Castellà
Documentació, Guió i Direcció: Miguel Hernández.
Càmera, Edició i Postproducció: Luis Plá.
Al documental s'entrevista diferents persones:
- Representants d'associacions de víctimes del robatori de nens (València i Alacant).
- Víctimes que busquen els seus familiars.
- María José Esteso Poves (Periodista i escriptora).
- Esther López Barceló (Diputada d'EU a la Generalitat a l'anterior legislatura).
- Modesta Salazar (Diputada del PSPV-PSOE a la Generalitat a l'anterior legislatura).
- Mónica Oltra (quan era diputada a l'oposició a la Generalitat a l'anterior legislatura).
- Enrique Vila (víctima, advocat i escriptor).
- Luz C. Souto. Investigadora al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.
Per a la realització del documental els autors no han sol·licitat ni han comptat amb cap tipus de subvenció ni ajut econòmic, excepte l'ajuda facilitada per AVALL per sufragar el cost d'alguns dels desplaçaments necessaris tant per a la gravació com per a la posterior difusió.
Sinopsi:
El documental arrenca amb imatges de la guerra civil espanyola prenent com a origen del robatori de nens, la neteja ideològica del règim franquista, que amb teories nazis impulsades pel Psiquiatre Vallejo Nájera, es basava en l'existència d'un gen «rojo» que calia extirpar de la descendència dels «rojos y republicanos».
Posteriorment i amb el pas del temps s'acaba convertint en un negoci, però comptant sempre amb la implicació de l'Església i personatges hereus de l'antic règim franquista. Es tenen notícia de nens robats fins a l'any 1981.
Aquest documental aborda el problema social i polític dels nens robats originat a la Guerra Civil i que es va prolongar durant més de mig segle a l'Estat espanyol, amb una atenció especial a la Comunitat Valenciana. Veurem diverses entrevistes a polítics, especialistes i víctimes, i se n'explica l'origen, el funcionament de les trames, la situació actual i les reivindicacions que segueixen presentant les víctimes.
A més, hi ha imatges de concentracions i «performances» realitzades per les víctimes. Ladrones de vidas es basa en els testimonis de diverses polítiques (Mónica Oltra, Esther López i Modesta Salazar), especialistes (Enrique Vila, Mª José Esteso i Luz Celestina Souto) i víctimes d'aquesta tragèdia (Mª José Picó, Laura Perales, Victòria Utiel , Francisco Rocafull, Vicente Martínez, Rosario Marcos i Antonio Iniesta). La pel·lícula explica l'origen d'aquest drama, el funcionament de les trames que el duien a terme o les reivindicacions de les víctimes.
