Translate

dilluns, 26 de novembre de 2018

Embolica que fa fort

Luis Argüello portaveu i secretari general de la «Conferencia Episcopal Española» ha començat el seu «secretariat» amb unes declaracions al·lucinants que han aixecat una forta polèmica: ha manifestat que els postulants d’una plaça de capellà han de ser «enterament homes, per tant, heterosexuals», el què mostra la seva LGTBIfòbia al assenyalar que els LGTBI només son mig  —o menys— homes. De les dones LGTBI no en sap o no contesta. I es va acabar d’embolicar en una comparació entre la transsexualitat i el secessionisme.

Argüello denuncia que en lleis recentment aprovades es legalitzés la transsexualitat, fent cas als desitjos i sentiments dels ciutadans i ciutadanes que volen canviar de sexe, reclamant que s’ha de seguir la «racionalitat» i no els sentiments. Fenomenal que apel·lin al raciocini aquells que —sense cap prova— creuen en: ànimes, déus, inferns, dimonis, eternitats, miracles, pecats, creacions, el càstig dels descendents pels delictes dels antecedents (pecat original), mares verges abans, durant i després del part, resurreccions, transsubstanciacions de pa en carn i vi en sang, conservant el gust, el tacte i les matèries originals, etc.

I va vincular el tema de la transsexualitat amb desig d'independència dels catalans: «Perquè avui no només és aquest assumpte; pensem en la situació política d'Espanya, en les nostres tensions com a poble, com nació i nacionalitats». Argüello va avisar que, fent això, els sentiments son la condició jurídica que fonamenten «la gran decisió del canvi de sexe o la decisió tan important de canviar de configuració de l'Estat». Embolica que fa fort!

Albert Riba
President de l'Associació Ateus de Catalunya

dijous, 15 de novembre de 2018

¿Quién es Manuel Valls?

Hemos recibido de la Libre Penseé francesa, organización que —como nosotros— pertenece a la Asociación Internacional del Libre Pensamiento, el comunicado que reproducimos a continuación por el que nos ponen en guardia ante el político francés, de ascendencia española, Manuel Valls, que ha difundido su candidatura a la alcaldía de Barcelona.
Dado que su candidatura aun no ha sido avalada por ningún partido hemos de pensar que ha recibido financiación de alguno de los poderes que desean que la alcaldía de Barcelona caiga en manos afines a sus intereses.
Conociendo a nuestros amigos de la Libre Penseé —que normalmente son muy discretos en sus opiniones— hemos de pensar en la gravedad del movimiento político del Sr. Valls. En nuestras apreciaciones, y con los conocimientos que tenemos de la política francesa, también pensamos que la candidatura de una persona que traiciona a sus amigos, persigue a sus contrincantes, miente respecto a sus posiciones políticas, ha fracasado en todos sus proyectos en Francia y ha hundido a sus compañeros de viaje, no nos la merecemos los barceloneses, los catalanes ni los españoles. Y más si hace gala de un laicismo del que carece absolutamente, estando dispuesto, como nuestro amigo Marx... Groucho Marx, a cambiar de principios (laicos), puesto que tiene otros.


La Libre Pensée Francesa se dirige a las asociaciones de ateos, de librepensadores, de laicistas y de humanistas en España
  1. Atención:

  1. ¡La llegada de Manuel Valls a Barcelona es una falsificación en términos de laicidad y republicanismo!

Los medios compitieron entre sí para anunciar la noticia: Manuel Valls será candidato a la alcaldía de Barcelona y renunciará a su cargo de diputado en Francia. Esta es una buena noticia para los franceses, porque se deshacen de él, pero es una triste noticia para los españoles y los catalanes, porque tendrán que cargar con él. Les pedimos disculpas por adelantado.
  1. ¿Quién es Manuel Valls?

Es el hombre de todas las negaciones y todos los perjurios. Lo que hizo durante las primarias presidenciales del Partido Socialista Francés demostró que no respetaba la palabra dada.
  1. Un político sin principios

El 29 de enero de 2017, después de una segunda vuelta entre más de dos millones de votantes, fue derrotado por Benoît Hamon (41,31% frente al 58,69%). A pesar de la regla establecida en las primarias, se negó a dar su apoyo a Benoit Hamon explicando que no estaba de acuerdo con sus propuestas. La Alta Autoridad de las primarias del PS denunció una «violación de la palabra dada» que «rompe gravemente el principio de lealtad y el mismo espíritu de las primarias».
El 29 de marzo de 2017, invitado por el canal BFM TV, hizo un llamamiento a dar apoyo a Emmanuel Macron en la primera ronda. El mismo día, en una entrevista en Obs (Le Nouvel Observateur), mostró su disposición para trabajar con François Fillon (el otro candidato de la derecha) en caso de victoria de este último, para «llegar a acuerdos con la derecha parlamentaria».
Después del pase de Emmanuel Macron a la segunda vuelta de las elecciones presidenciales, dijo: «debemos estar preparados para apoyar, para ayudar, para participar en la mayoría». Sin anunciar su salida del PS, exige la exclusión de partidarios de Benoît Hamon a cambio de no provocar una escisión política, «Aquellos que no comparten las mismas ideas, los que no están de acuerdo sobre el tema de Europa en economía, negocios, seguridad o laicidad, ¿pueden seguir estando en la misma familia política? Personalmente no lo creo. Así que ha llegado el momento definitivo de la clarificación».
  1. Un oportunista sin honor y sin límite a su derecha

A fuerza de estar en la estela de «los elefantes del Partido Socialista», dando codazos y echando fuera de la carretera los competidores que pudieran obstaculizar sus ambiciones, se convirtió en ministro. Su referencia es Clemenceau, el rompehuelgas. De ahí su pronunciada aversión en contra del sindicalismo obrero. Se vio claramente en el momento de la batalla contra la ley antisocial El Khomri (Ley de reforma laboral, no votada en la Asamblea Nacional que impuso por decreto ley), donde sus crisis de autoritarismo terminaron por perjudicar incluso a los suyos.
Como Clemenceau, una sola cosa le interesa: la represión contra todos los que no están de acuerdo con él. También se vio cuando apoyó las medidas represivas contra los independentistas en Cataluña.
En todo momento es víctima de una incapacidad permanente. General sin tropas, lleva incluso a otros a la derrota: Holande, El Khomri, Cambadélis. Su paso por la política está plagado de derrotas. Todo lo que toca queda afectado. Es el hombre de la derrota permanente.
A base de traiciones y golpes bajos, terminó siendo primer ministro del 31 de marzo de 2014 hasta el 6 de diciembre de 2016. Valls no paró de torpedear la posible candidatura de Francois Hollande a la reelección a la Presidencia de la República. Participó activamente en la decisión de no renovar la candidatura del presidente saliente. El camino le parecía abierto para su candidatura; afortunadamente, esta será un rotundo fracaso.
  1. Una falsificación permanente

Hay que engañar al pueblo llano. Así, cuando el traje le queda demasiado pequeño, encarga otro. Al igual que un político burgués de la Belle Époque, Manuel Valls se presenta como «laico puro y duro» ... Quiere romper «el conflicto árabe-musulmán» para complacer a un electorado xenófobo. Su credo es más que primario: la culpa es del islamismo, del Islam, por lo tanto, de los musulmanes. Todos culpables, todos responsables. Por otro lado, para la Iglesia Católica, tiene los ojos de Don Rodrigo de Vivar para Doña Jimena (frase francesa que indica la incapacidad que tenía el Cid Campeador para ver los defectos de su esposa. N. del T.). Incluso le dirá a Le Figaro (periódico de derecha clerical): «Si hubiera un problema de laicismo en Francia con la Iglesia Católica ya se sabría».
Y es ese Valls al que un conglomerado de políticos sin principios en Francia bautizó como «laico» con la esperanza de que fuera elegido Presidente de la República y que luego fuera generoso en privilegios para sus seguidores. Esta ambiciosa camarilla tenía en común una aversión descontrolada contra todos aquellos que les parecían «musulmanes». Pero todo esto terminó en un completo ridículo, con Valls salvando su asiento de diputado por los pelos. El equipo cayó al barranco, con su conductor llamando piadosamente a votar a Emmanuel Macron para tratar de hacer olvidar sus torpezas.
  1. Si eres partidario de la laicidad y de la República en España:
    ¡no cuentes con Manuel Valls!

Aquel que sus sicarios presentaron fraudulentamente en Francia como republicano secular: ¿se va a Barcelona ​​para manifestarse y actuar...
...contra la monarquía franquista y por la República?
...contra el Concordato Franquista y por la Separación de Iglesia y Estado?
Fácilmente podemos apostar a que se mantendrá callado sobre estas cuestiones porque, al igual que Blaise Pascal, dirá: «La verdad se halla en este lado de los Pirineos, el error más allá». Para ser elegido, en España dirá exactamente lo contrario. Al no tener ningún principio en política, cometerá la peor bajeza para intentar ser elegido y traicionar, una vez más, a todos. Hará en Barcelona ​​lo que hizo en Evry y París.
Compañeros españoles, estáis avisados. Nada bueno os puede ocurrir con alguien como él.
Tened la seguridad de nuestra plena y total solidaridad en la lucha por la laicidad, la República y la democracia.
  1. FÉDÉRATION NATIONALE DE LA LIBRE PENSÉE
    Miembro de l’Association Internationale de la Libre Pensée (AILP)
    10/12 rue des Fossés-Saint-Jacques - 75005 PARIS
    Tél.: 01 46 34 21 50 – Fax: 01 46 34 21 84
     
    https://www.fnlp.fr

dilluns, 5 de novembre de 2018

El delicte de blasfèmia en el Codi Penal Espanyol

Observacions, motivació i propostes de l’Associació Ateus de Catalunya

El delicte de blasfèmia ha estat, històricament, una forma de repressió del lliure pensament i de la llibertat d'expressió. Les dissidències sobre el credo dominant, anomenades moltes vegades "heretgies", van poder així ser perseguides sota el títol de "blasfèmia".

La Inquisició catòlica va fer un gran ús d'aquesta figura, pretesament jurídica, per condemnar simplement als que pensaven de manera diferent i que d'una manera o altra criticaven alguns aspectes, o la totalitat, de la religió catòlica.

Avui veiem amb estupor que en països musulmans s'usa el delicte de blasfèmia per atemorir a les persones —com exemple, al Pakistan i a l’Iran—, o per crear violents enfrontaments polítics amb els països occidentals per tal d'impedir la conjunció harmònica de les persones immigrants en els països de destinació. El simple fet de reproduir una imatge de Mahoma, o de vegades només citar-lo, ja és considerat un delicte abominable.

La història recent d'Espanya ens ofereix casos emblemàtics de persones —com per exemple Ramírez de Haro, Leo Bassi, Javier Krahe, Rita Maestre, Dolors Miquel i Willy Toledo— que per les seves accions i/o expressions han estat portades a judici per un delicte d'ofensa als sentiments religiosos. Considerem inadmissible que el nostre Codi Penal permeti la possibilitat que es presentin denúncies d'aquest tipus, ja que podrien amagar l'intent de censurar la lliure expressió crítica de les idees.

Tot això ens porta a plantejar la necessitat de revisar, a la llum dels valors d'igualtat i llibertat aportats per la Il·lustració, els aspectes que ens afecten encara a Espanya en relació a aquest passat de moda "delicte de blasfèmia".

1r. El nostre argument s’inicia des d'una posició que qualsevol demòcrata comparteix: «Les persones han de ser respectades, les idees poden ser criticades». És a dir, les lleis han de defensar en la mateixa mesura a totes les persones, siguin religioses o no, però deuen, així mateix, defensar el dret a l'exercici de la reflexió, la crítica i la llibertat d'expressió sobre totes les idees, incloent les religioses, a les quals no hi ha cap motiu per a considerar de manera diferent.

2n. Encara que en l'ordenament jurídic espanyol ja no es parla del delicte de blasfèmia com a tal, entenem que sí que està recollit d'alguna manera amb diversos eufemismes en el Codi Penal vigent, Capítol IV, Secció 2, Articles 522-525.

Analitzant aquests articles es constaten diverses qüestions:
a) Es diferencia entre, d'una banda, persones, creients o no, i de l'altra, idees i col·lectius religiosos identificats de forma poc clara. Pensem que les idees, encara que de vegades es camuflin com col·lectius de persones, no poden ser defensades per la legislació penal, sinó per si mateixes a la llum del raciocini i de les idees bàsiques i acceptades de la Il·lustració.

b) En relació als drets de les persones no sempre s'assenyalen amb claredat la predominança dels drets sobre les idees, per això les persones no religioses vam quedar així discriminades quan el Codi Penal sembla que concedeixi un estatus superior de protecció a les idees religioses .

c) S'utilitza una terminologia subjecta a criteri subjectiu, el que en el camp del dret penal no és admissible. Així es parla «d'actes de profanació» i «sentiments religiosos» la qual cosa és totalment impossible de delimitar, ja que les persones religioses solen considerar que formen part del seu sentiment moltes idees i qüestions irracionals, que en molts casos s'ha demostrat la seva falsedat al llarg del temps i la història -com exemples convulsos, la història de la circulació de la sang i la negació del geocentrisme-; i més si considerem que en cas de necessitat gairebé qualsevol acte podria ser sentit com una profanació, com hem expressat anteriorment. Per això, considerem no admissibles en el vocabulari penal les expressions relacionades amb «profanar» i «sentiments».

d) Considerem que la paraula «creença» en la nostra tradició cultural està associada al sentit de «creença religiosa» i per això pot donar lloc a confusió en el text quan no a discriminació sobre les persones amb creences no religioses. Per això preferim l'ús de l'expressió, incloent tant de les idees religioses com de les no religioses, «opció de consciència».

Per aquestes raons pensem que s'haurien de modificar els articles 522-526 del vigent Codi Penal aprovat per la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

Proposta de modificació
de la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal, de 23 de Novembre de 1995, presentada per l'Associació Ateus de Catalunya.
Nota: Queda subratllat en el text original de la llei la part a modificar o suprimir; i en cursiva i negreta la modificada al text proposat.

1a modificació: Secció segona.
"Dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts".

Text proposat:
"Dels delictes contra la llibertat de consciència i el respecte als difunts".

2a modificació: Article 522.
"Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos:
1. Els que per mitjà de violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin a un membre o membres d'una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professin, o assistir-hi.
2. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar o concórrer a actes de culte o ritus, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religió, o a mudar la que professin."

Text Proposat:
"Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos:
1. Els que per mitjà de violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin els actes, o assistir-hi, derivats de l'exercici de la llibertat de consciència.
2. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar o concórrer a actes, cultes o ritus, o a realitzar actes reveladors de la seva opció de consciència, o a mudar la que s’escollis"

3a modificació: Article 523.
"El qui amb violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, funcions, cerimònies o manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i Interior, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en lloc destinat al culte, i amb la multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc."

Text proposat:
"El qui amb violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, funcions, cerimònies o manifestacions de les diferents opcions de consciència —sempre que les organitzacions estiguin inscrites en el corresponent registre públic—, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès al local de l'organització destinat a celebrar-los, i amb la multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc."

4a modificació: Article 524.
“El que en temple, lloc destinat al culte o en cerimònies religioses, executi actes de profanació en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de quatre a deu mesos."

Proposta:
Supressió total de l'article per fer referència exclusiva a un lloc concret de reunió i a l'ofensa dels sentiments religiosos.

5a modificació: Article 525.
«1. Incorren en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, a qui els professen o practiquen.
2. En les mateixa penes incorreran els que facin públicament escarni, de paraula o per escrit, dels qui no professen cap religió o creença."

Text Únic proposat:
"Incorren en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que vexin públicament o facin escarni públic, de paraula o per escrit, dels que practiquin qualsevol opció de consciència."

6a modificació: Article 526.
"El qui, faltant al respecte degut a la memòria dels morts, violi els sepulcres o sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alterés o danyi les urnes funeràries, panteons, làpides o nínxols, serà castigat amb la pena d'arrest de dotze a vint caps de setmana i multa de tres a sis mesos."

Text proposat:
"El qui, faltant al respecte degut a la memòria dels morts, violi els sepulcres o sepultures, tracti amb ignomínia un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alteri o danyi les urnes funeràries, panteons, làpides o nínxols, serà castigat amb la pena d'arrest de dotze a vint caps de setmana i multa de tres a sis mesos."