Quantes maneres hi ha de no creure en Déu?

Remenant per la xarxa hem trobat aquesta classificació, que pot servir de base per fer una tertúlia, què n’opineu?

Quantes maneres hi ha de no creure en Déu?

Per Dan Merica, CNN

Almenys sis, segons un nou estudi.

Dos investigadors de la Universitat de Tennessee van descobrir que entre els ateus i agnòstics hi ha des d'activistes antireligiosos fins a no creients que, tanmateix, compleixen certs ritus religiosos.

“La idea principal és que la comunitat no creient és ontològicament diversa”, van escriure els doctorands Christopher Silver i Thomas Coleman.

“Aquestes categories són un primer acostament al tema”, li va dir Silver al llec Raw Story. “En 30 anys hi podria haver una classificació de 32 tipus”, va afegir.
Silver i Coleman van establir les sis categories de no creients després d'entrevistar 59 persones.

1) Ateu/agnòstic intel·lectual

Aquest tipus de no creient cerca informació i estimulació intel·lectual sobre l'ateisme. Els agrada debatre i argumentar, sobretot en llocs populars d’Internet.

Solen ser versats en llibres i articles sobre religió i ateisme i tendeixen a citar aquestes obres amb freqüència.

2) Activista

Aquesta classe d'ateus i agnòstics no en tenen prou de no creure en Déu; volen dir a la resta per què rebutgen la religió i per què creuen que la societat estaria molt millor si tots seguíssim el seu exemple.

Tendeixen a pronunciar-se sobre causes polítiques com els drets dels homosexuals, el feminisme, el medi ambient i la protecció animal.

3) Agnòstic cercador

Aquest grup està format per persones que no dubten de l'existència de Déu, però tenen una ment oberta i reconeixen els límits del coneixement i l'experiència dels éssers humans.

Silver i Coleman sostenen que el grup està format per persones que solen qüestionar les pròpies creences i que “no mantenen una posició ideològica ferma”.

Això no vol dir que estiguin confosos, diuen els investigadors, sinó que tendeixen a abraçar la incertesa.

4) Antiteista

Aquest grup manifesta la seva oposició a la religió ia les creences religioses, generalment posicionant-se com a “diametralment oposats a la ideologia religiosa”, expliquen Silver i Coleman.

“Els antiteistes observen la religió com a ignorància i creuen que qualsevol individu o institució associada a ella és retrògrad o perjudicial per a la societat”, van escriure els investigadors. “L'antiteista té una entesa clara (i en la seva visió, superior) de les limitacions i el perill de les religions”, afegeixen.

Aquestes persones són franques, fidels i, de vegades, bel·ligerants sobre la seva posició. Creuen que “les evidents fal·làcies de la religió haurien de ser abordades agressivament”.

5) No teista

El grup més petit d'aquests sis és el dels no teistes, persones que no s'hi involucren ni amb la religió ni amb l'antirreligió.

Pot ser tractada en alguns casos d'apatia o desinterès.

“Un no teista no es preocupa per la religió”, diuen els autors. "La religió no juga cap paper en la seva consciència o cosmovisió i no té cap interès en el moviment ateista o agnòstic", afegeixen.

"Senzillament no creuen i la seva falta de fe es tradueix en una absència de la religió en qualsevol de les seves formes", expliquen Silver i Coleman.

6) Ateu ritual

No creuen en Déu, no s'involucren amb la religió i solen pensar que no hi ha vida després de la mort, però aquesta mena de no creients s'adhereix als ensenyaments d'algunes tradicions religioses.

"Les entenen més com a ensenyaments religiosos sobre com viure i assolir la felicitat que com un camí a l'alliberament transcendent", van escriure. "Per exemple, aquests individus poden participar en ritus específics, cerimònies, oportunitats musicals, meditació, classes de ioga o festivitats", indiquen.

Per a diversos no creients, la seva participació en aquests ritus es pot explicar en tradicions familiars. Per altres, es tracta d'una connexió personal amb el “profund simbolisme” inherent als ritus, creences o cerimònies religioses, asseguren els investigadors.

Si has llegit aquest article segurament ets ateu.

Fes-nos algun comentari sobre si aquesta classificació es correcta i si et sents identificat amb alguna de les categories.

Acomiadar-se sense creus

Cada vegada se celebren més cerimònies laiques per acomiadar els difunts. Les misses de funeral i les absoltes solen ser coses de vells i queden cada vegada més lluny de les noves generacions.

Tanmateix, si bé a les ciutats grans els tanatoris estan adequats tant per cerimònies religioses com laiques, no és així en molts pobles mitjans i petits, en els que els familiars de la persona laica, agnòstica o atea no tenen l’opció d’acomiadar-la en un lloc que no sigui l'església.

Aquest és el cas del nostre consoci Jordi Gras de Santa Coloma de Queralt, que ens va fer arribar la seva queixa en aquest sentit i que reclama poder disposar d’un lloc adequat per poder acomiadar les seves persones estimades sense imposicions de tipus religiós:

Necessitem un local on acomiadar d'una altra manera els difunts.

per Nati Moncusí i Jordi Gras

article publicat a la revista La Segarra (Any XLIV, Nº527-528, juliol-agost 2023) de Santa Coloma de Queralt 

Els dos moments més importants en la vida d'una persona són el del naixement i el de la mort. En néixer poca cosa podem fer. Som uns espectadors passius i inconscients; per raons biològiques estem poc desenvolupats i ens falten encara uns anys per assolir un estatus que ens permeti prendre decisions.

En el moment de la mort, paradoxalment, encara que ja no hi som, sí que prèviament al moment final hem pogut comunicar a familiars i amics com volem que sigui el nostre funeral. D'això va aquest escrit, del dret que tenim tots a determinar com volem que sigui la nostra cerimònia de comiat de la vida.

Església de Santa
Coloma de Queralt

Actualment a la nostra vila no hi ha un local adequat per poder realitzar aquestes cerimònies. Només hi ha l'església parroquial per realitzar el ritual catòlic. Hi ha molts convilatans que no troben cap sentit a acomiadar els seus difunts segons aquesta fórmula, sigui perquè professen una altra religió o perquè no en professen cap.

En el cas que el difunt sigui fidel d'una religió diferent de la catòlica, el local que reivindiquem li permetria practicar el seu ritual amb la simbologia corresponent, mentre que en el cas d'una cerimònia laica, el contingut seguiria les instruccions deixades pel difunt o bé les indicacions de la família i amics. Volem que aquest text serveixi per reflexionar sobre aquesta qüestió. Som conscients que la nostra vila té prioritats més peremptòries i que els recursos són limitats, però creiem que aquesta necessitat ha d'estar present en el llistat de feines pendents de la nostra comunitat.

Ara les persones que volen exercir aquest dret s'han de traslladar a Igualada, a Montblanc o a l'Espluga de Francolí. Considerem que Santa Coloma de Queralt ha de disposar d'un local d'aquestes característiques que faci servei als colomins i a la Baixa Segarra en general.

Per a més és informació sobre aquest a sol·licitud, feu clic aquí