Translate

dilluns, 2 de març de 2020

Ignacio Arsuaga només es compara amb Alejandro Bermúdez

Víctor Salmerón
Llicenciat en Filosofia

(Puede accederse al original de este artículo, en castellano, en Laicismo.org)

Alejandro Bermúdez és un periodista catòlic de nacionalitat peruana anti-ateísta, pro-vida, profundament homòfob, actiu perseguidor del col·lectiu LGTBI, les dones i qualsevol altre grup que no s'adhereixi amb frenesí a la seva ortodòxia catòlica. És, d'altra banda, «el director del Grup ACI, integrat per les agències de notícies ACI Premsa, Catholic News Agency, ACI Digital, ACI Stampa i CNA Deutsch. A més, és director de notícies en castellà a EWTN» (aciprensa, 2016). El contingut que Bermúdez aboca a EWTN és, en general, absorbit per una desaforada quantitat de persones catòliques, sobretot d'Amèrica Llatina. Aquesta xarxa de comunicació on ell treballa «és el portal catòlic més gran dins dels Estats Units i que també es troba disponible en espanyol i alemany» (EWTN informació, s.f.). Doncs bé, «en els seus 38 anys d'existència, EWTN la Xarxa Catòlica Mundial és en l'actualitat l'òrgan multimèdia religiós més gran del món. Amb els seus 11 senyals televisius en tres idiomes que transmeten 24 hores els 365 dies de l'any, arribant a més de 268 milions de llars en més de 145 països i territoris, sent distribuït en sistemes directes de televisió, a través d'operadors per cable i per satèl·lit» (EWTN informació, s.f.). A finals de 2019, EWTN es va instal·lar a Espanya, i arriba —segons el parer de Juan Carlos González Hurtado— «en el moment en què més el necessitem». (Religió en Llibertat, 2019).

És evident que una persona de tan arrelats prejudicis i amb una intel·ligència completament fètida i lesionada pels dogmes ortodoxos catòlics i els dogmes dretans —o clerofascistes— que professa amb tanta fidelitat, no hauria de tenir tanta difusió a nivell mundial; la seva narrativa, des d'un punt de vista racional, representa un replegament i una desgràcia perniciosa per a la intel·ligència genuïna i per al lliurepensament.

Des d'aquesta xarxa de comunicació, aquest senyor s'ha dedicat amb vehemència a difondre i infondre prejudicis de tota mena contra els homosexuals (als qui defineix com a «sodomites»), els ateus, les dones i qualsevol grup organitzat en pro dels drets dels més oprimits per la societat.

Reclama —per la seva forma de conducta i operar— que la seva línia ideològica i la de EWTN és l'autèntica actitud eclesiàstica. No obstant això, el seu extremisme religiós suggereix que va més enllà del que l'Església Catòlica actual, la de Francisco, ho faria; el seu enfocament, com s'aprecia, no sobrepassa al voluntarisme agustinià o escolasticisme Tomista. Probablement, si ells estiguessin amb vida, s'escandalitzarien que se'ls compari amb un subjecte tan allunyat de les virtuts més elementals.

Però, per dir alguna cosa, la concepció que Sant Tomàs tenia respecte a la dona, no crec que excedeixi en judici a la d'aquest subjecte. Amb tot aquest cabal de saviesa, el menys que es podia esperar de sant Tomàs era una definició lànguida de la dona. I no va defraudar, perquè va definir amb gran lucidesa a la dona com a «defectuosa i mal nascuda, perquè el poder actiu de la llavor masculina tendeix a la producció d'una perfecta semblança en el sexe masculí, mentre que la producció d'una dona prové d'una falta del poder actiu. (Suma teològica – Part 1a – Qüestió 92, s.f.)». I pel que toca a sant Agustí, és ben sabuda —per si a algú se li dóna per indagar— la seva docta misogínia.

Que postures tan intransigents i intolerants com la de Sant Tomàs d'Aquino, d'evident odi i rebuig a la dona, hagin estat considerades com a virtuoses i dignes de ser imitades en èpoques pretèrites, no implica necessàriament que siguin adaptables a la realitat actual. No es considera, doncs, adequat que perspectives tan desfasades i alienes a les demandes del context actual s'hagin de divulgar amb tanta força i passió; però Bermúdez i aquesta xarxa catòlica no el creuen així.

Doncs bé, aquest senyor la ferocitat del qual —quan d'algun aire de progressisme es tracta— sembla no tenir límits, no resulta estrany que encaixi i es fusioni de manera diàfana amb Ignacio Arsuaga, qui per cert el va guardonar en el 2016 amb el premi «Hazte oir», gràcies a que és, segons Arsuaga, «un exemple de com servir a la veritat i al bé comú amb intel·ligència i coratge, gairebé sempre enmig de situacions d'incomprensió i d'hostilitat, però sovint, també, sofrint persecució, exili i perill per a la seva pròpia vida». (Religió en Llibertat, 2016).

Com és sabut, una de les grans consignes que Arsuaga ha encunyat és que «els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t'enganyin» (BBC Món, 2017). Potser qualsevol home de gran intel·ligència en el passat hauria anhelat crear un lema tan perspicaç, original i lacònic. I continua destil·lant saviesa —igual o millor que Aristòtil— quan de manera cèlebre diu: «Si neixes home, ets home. Si ets dona, continuaràs sent-ho» (BBC Món, 2017). Tot això es podia llegir «en el lateral d'un enorme autobús de color taronja que circulava pels carrers de Madrid, la capital d'Espanya» (BBC Món, 2017). És obvi que la narrativa d'aquests individus no és beneficiosa per a totes les persones, especialment per als grups socialment rebutjats; l'única cosa que genera aquest tipus de narrativa és una ona descomunal d'odi virulent que en res ajuda o afavoreix a les víctimes.

Una de les coses que caracteritza a aquests dos senyors és la seva curiosa fermesa per frenar els avortaments i per la prestigiosa promoció i «defensa de la vida». No obstant això, els fets irrefutables demostren que «830 milions d'éssers humans sofreixen de desnutrició crònica; 1.100 milions no tenen accés a aigua potable; 2.600 milions manquen de serveis sanitaris bàsics; 2.000 milions no tenen medicaments essencials; 1.000 milions manquen d'habitatge adequat; 2.000 milions no tenen electricitat; 781 milions d'adults són analfabets; 250 milions de nens entre 5 i 14 anys fan treball remunerat fora de la llar (FAO, 2012); 73 milions de nens, en termes absoluts, fan treballs perillosos que representen un risc directe per a la seva salut, seguretat o desenvolupament moral». Però aquests senyors, pel que sembla, no estan tan interessats a resoldre problemàtiques tan aspres com aquestes, però sí ràpids a difondre tota classe de prejudicis teològics que condemnin de manera radical tota acció progressista.

Ara bé, ¿cal fer una marxa inquisitorial contra l'avortament, com si aquest esgotés el concepte de vida, concepte tan ric i que pot ser estudiat des de diversos enfocaments? El que sí cal és fer una marxa —millor una croada— en contra de la fam, de la injustícia global, de les polítiques deshumanitzadores dels països opressors, de les ferotges persecucions que sofreixen en pròpia carn certs individus només per percebre's en si mateixos diferents… en desfavor de tot allò que ofèn la dignitat humana.

Promoure la vida és quelcom més que fustigar l'avortament, és treballar perquè aquesta sigui més digna en totes les seves dimensions. Promoure la vida és promoure tota la vida o no promoure res. És res o és tot. De què serveix promoure el naixement desaforat de nens, en països pobres, perquè es vegin abocats a afrontar una vida indigna? Però això no ho veuen o no ho volen veure aquests dos febrils senyors. No. Estan consumits per la indignació que els causa els avortaments, perquè creuen que l'única vida que s'ha de protegir és la intrauterina; les altres no importen. Quin consol per a les pobres vides-projectes en construcció!

Finalment ells parlen de «La Naturalesa», i que no es pot actuar en contra d'ella, però fins que entenguin que la naturalesa no és més que un seguici de tecnologies desfasades, no deduiran que estan sota una sèrie de fal·làcies ben definides.


Bibliografía
aciprensa. (2016, octubre 5). Retrieved from Premios HO: Los galardonados son “ejemplo de cómo servir a la verdad”
BBC Mundo. (2017, marzo 1 ). BBC Mundo. Retrievedfrom “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva”: el autobús en contra de la transexualidad infantil que causa polémica en España.
CONG. PARA LA DOCTRINA DE LA FE . (1992). EL DON DE LA VIDA . Palabra, 1992.
EWTN información. (n.d.). EWTN información. Retrieved from ANTECEDENTES EWTN, Global Catholic Network.
Religión en Libertad. (16 octubre 2016, octubre 16). Religión en Libertad. Retrieved from Premios HO: Alejandro Bermúdez denuncia la dictadura del relativismo que arrincona a los cristianos.
Russell, B. (1935). Religión y Ciencia. Oxford : Oxford University Press.
Scheuch, M. ( 2013 , de julio 7 ). LAS LÍNEAS TORCIDAS. Retrieved from ALEJANDRO BERMÚDEZ Y LA RETÓRICA DEL INSULTO.
Suma teológica – Parte Ia – Cuestión 92. (n.d.). Suma teológica – Parte Ia – Cuestión 92.
Religión en libertad. (2016, 16 octubre). Premios HO: Alejandro Bermúdez denuncia la dictadura del relativismo que arrincona a los cristianos. Recuperado 10 enero, 2020

Cap comentari:

Publica un comentari