Translate

dimecres, 16 d’octubre de 2019

Simposi de Marsella sobre “La laicitat i el règim dels cults en institucions locals a Europa”

La situació i el finançament de les religions a Catalunya

Intervenció d'Albert Riba (Catalunya), president d’Ateus de Catalunya i de la Unión de Ateos y Librepensadores, portaveu de l’AILP (Asociación Internacional del Libre Pensamiento)

Primera part. Les dades i les seves conseqüències

És prou difícil parlar d’un tema que les autoritats civils i religioses volen mantenir en un discret secretisme per tal que no es vegin les vergonyes.

El registre de religions espanyol admet que una religió com la catòlica registri més de 3.000 apunts, amb l'argúcia que cada organisme —parròquia, bisbat congregació, associació, escola, etc.— ho faci amb independència (i poble a poble si vol), i ho justifiqui dient que no hi ha una estructura jeràrquica i que cada registre correspon a una entitat diferent i independent.

No hi ha dades precises sobre el nombre de religions establertes a Catalunya. Podem estimar que són unes 60 les que disposen de centres de culte, i unes 250 més que no en disposen o que ho fan dissimuladament en cases particulars o en altres llocs públics o privats.

Les enquestes del CIS, organisme d'àmbit espanyol, tampoc són de fiar en aquest tema donat que les preguntes poden ser esbiaixades o guiar una resposta. Tampoc ens podem fiar del nom de les coses analitzades, doncs —segons el cas— barregen conceptes com ateu i agnòstic o els presenten per separat. Un darrer aspecte a senyalar és que les estadístiques estatals, tot i que cada any es publica una petita anàlisi sobre dues o tres preguntes, de fet, l'últim recull ampli de dades sobre religiositat és de l’any 2008.

Tampoc les estadístiques del CEO, organisme d’àmbit català, estan actualitzades, completes i estandarditzades. Coneixem que hi ha el compromís de fer un estudi complet el 2020.

Totes aquestes reserves ens han portat a donar una fiabilitat a les dades d’entre un 90 i un 95 %, però pensem que tot i això les dades són molt interessants i les tendències son perfectament identificables.

Al baròmetre de juny del 2019 del CIS (tot Espanya) Mostra: tot l’estat (amb Ceuta i Melilla) / Població espanyola / ambdós sexes / 18 i més anys, a la pregunta:

Com es defineix vostè en matèria religiosa?

22,5% Catòlic/a practicant
46,4% Catòlic/a no practicant
  2,8% Creient d’un altre religió
  7,6% Agnòstic/a
  8,2% Indiferent, no creient
  11,3% Ateu/a
  1,1% No contesta
(Mostra: 2.974)

Aquest resultat es podria presentar com:

25,3% Creients de totes les religions
    22,5% Catòlic practicant
      2,8% Creient d’altres religions

73,5% No creients
    46,4% Catòlic sociològic
      7,6% Agnòstic
      8,2% Indiferent, no creient
      11,3% Ateu/a
1,1% No contesta
(Mostra: 2974)

Tampoc aquesta darrera presentació ens agrada, però serveix per veure clarament la imprecisió de les dades. Caldria separar els catòlics no creients entre catòlics sociològics i catòlics no practicants. També els indiferents i els no creients caldria separar-los. Tot i això, podem repartir els catòlics sociològics —o no practicants— al 50% entre creients i no creients, el que ens donaria:

48,3% Creients
50,6% No creients

Conclusió 1.- Cal que les autoritats espanyoles deixin de manipular les respostes amb preguntes ambivalents o poc clares.

Conclusió 2.- A Espanya, per molt que es vulgui disfressar, els no creients superen els creients.

Afegim les dades del CEO, Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya

Distribució de percentatge de creients per edat:

(Catolicisme, 58% del total):
de 16 a 24 anys: menys del 34,3%
de 25 a 34 anys: menys del 35,1%
de 35 a 49 anys: 56%
de 50 a 64 anys: 63,5%
de 65 i més: més del 87,1%

Consultats els avenços de les estadístiques estatals del CIS dels darrers dos anys, trobem unes dades que no es corresponen amb el tractament que rebem els ateus i els no creients al nostre país.

A la pregunta de com es defineixen, els espanyols contesten que:

67-69% Catòlics
25-27% Ateus i no creients
2,5-3% Creients en altres religions

Veiem clar que la segona opció —amb diferència— som els no creients, i mentre que a religions molt minoritàries se’ls ofereixen acords amb l’estat, subvencions, privilegis escolars, espais als mitjans públics com TVE i TV3, etc., als ateus no se'ns reconeix ni es desenvolupa una llei de llibertat de consciència que determini quins són els nostres drets en paral·lel als d’altres opcions.

Respecte a la pràctica religiosa, una gran majoria de creients no són practicants. Entre el 73 i el 75% no van quasi mai —o com a màxim algun cop l’any— a cultes religiosos, enfront d’entre el 24 i el 26% que hi van com a mínim algun cop al mes. Tenint en compte que el 3% de creients en altres religions són molt més complidors, els catòlics que compleixen amb l’obligació d’anar a missa queden clarament per sota de la quarta part del total. Si combinem els que es consideren catòlics amb els catòlics que no són practicants, ens trobem que el 50% de les persones són el que es considera «creients sociològics», mentre que els autèntics catòlics serien només un 15/16%. Si les circumstàncies històriques, d’escolarització, etc. fossin diferents, segurament encara serien menys.

Encara podríem embolicar més la troca analitzant la influència de l’edat en els resultats i veuríem que com més grans més religiositat i com més joves molta menys.

Si es pogués disposar de les dades per autonomies, ens adonaríem de les grans diferències que hi ha.

Disposem de dades de Catalunya, i si bé les preguntes i les alternatives de resposta no són homologables —cosa que dificulta l’anàlisi— s’hi poden veure les grans tendències, que són similars en l’evolució amb les espanyoles, tot i que el resultat és diferent que a Catalunya.

Trobem una diferència en l'auto-definició d'un 10% menys de catòlics i un 10% més d’ateus i no creients. Això ens porta a pensar que a la resta de l’estat hi ha unes gran diferències entre comunitats amb dades properes a les catalanes i moltes comunitats amb dades més proclius al catolicisme.

Si finalment analitzem les dades de Barcelona ciutat, on els que es consideren catòlics són un 47% i els no creients un 42%, tot amb l’element dinamitzador de l’edat, veiem que el «sorpasso» és un fet que començarà a donar-se aviat per localitats i territoris, però que costarà d’acabar.

Segona part. Les finances

La manca de transparència és una constant quan s'intenta investigar, encara que sigui superficialment, els comptes de l'església catòlica a Espanya. A més, la jerarquia eclesiàstica no utilitza criteris objectius, homogenis o veraços en les poques comptes que rendeix; es confonen termes, es barregen fonts, no s'aclareix el destí de les despeses. Per això tota investigació topa amb els inconvenients que tots vostès coneixen, tant pel que passa en els seus propis països, com pel què passa amb els comptes del Vaticà, territori amb un govern autoritari que no permet cap control públic de la seva economia.

Dic això per deixar clar que si aquest informe té alguna inexactitud no és per causa d'una voluntat «mentidera o demoníaca» com acostumen a retreure'ns, sinó pel propi obscurantisme de l'església. Reptem des d'aquí als portaveus del catolicisme a que —amb dades veraces i proves concretes— es contradiguin algunes de les afirmacions que fem.
Fonts de finançament de l'església catòlica:

  • Directa:
L’aportació de l’estat a través de l'IRPF, per el clergat: 350 M€
L’aportació de l’estat a las ong's de la església: Inclòs en apartat anterior
  • Sacerdots i seglars funcionaris: 50 M€:
Militars
Centres sanitaris
Presons
Altres centres administratius
Mestres de religió >600 M€

  • Prestació de serveis
Ensenyament: Concerts escolars 4.700 M€(l’estat paga l’escolarització) i pagament perceptors del servei
Serveis sanitaris: Concerts 900 M€ + perceptors dels serveis, gestió de cementiris i venda de sepultures

  • Manteniment d’immobles, monuments, centres de culte, museus, etc. 600 M€
  • Subvencions directes a entitats religioses i d’assistència, i festes religioses 2.400 M€
  • Exempció d’impostos ±2.000 €
  • Rendes per venda i lloguer d’immobles (total immobles 110.000 propietats)
  • Entrades a catedrals i monuments
  • Col·lectes, almoines, llegats i herències
  • Augment del patrimoni per la «Immatriculació» Ingressos financers
  • Ingressos per negocis directes (editorials, mitjans de comunicació, etc.) i indirectes (inversió en accions de molts sectors productius), terres agrícoles, societats d’inversions de capital variable (SICAV) etc..
  • Ingressos en total provinents de l’estat: >11.600 M€
  • Reste d’ingressos: quantitat desconeguda. Les dades de què es disposa son escasses i no homologables entre les més de 40.000 entitats de l'església.

Fixem-nos ara en les finances de l'església catalana

A Catalunya hi ha 10 diòcesis:

Província eclesiàstica de Tarragona
  • Arquebisbat de Tarragona 9,1 M€ - 12 conceptes
  • Bisbat d'Urgell 4,3 M€ - 16 conceptes
  • Bisbat de Girona 11,1 M€ - 12 conceptes
  • Bisbat de Solsona 1,7 + 17,5 M€ - 44 conceptes
  • Bisbat de Vic 14,0 M€ - 14 conceptes
  • Bisbat de Lleida 3,5 M€ - 14 conceptes
  • Bisbat de Tortosa 2,7 + 2,6 M€ - 4 conceptes

Província eclesiàstica de Barcelona
  • Arquebisbat de Barcelona 16,7 M€ - 5 conceptes
  • Bisbat de Terrassa 2,6 M€ - 6 conceptes
  • Bisbat de Sant Feliu 3, M€ - 23 conceptes
Aquests comptes no son homogenis, en alguns casos inclouen la catedral i la cúria, en altres el seminari i lògicament en la totalitat dels casos els conceptes, de nombre tant variable, són indestriables.

Com ja hem dit, a Espanya hi ha 40.000 entitats de l'església catòlica. A cada bisbat n’hi pot haver entre 3.000 i 15.000. Sent molt benèvols, posem que la meitat estan inclosos als comptes dels bisbats, però no l’altre meitat, per tant un altre element de distorsió és que l'església no presenta balanços consolidats conjunts de totes les seves institucions.

Tampoc és possible homogeneïtzar les xifres; uns ja tenen els comptes del 2018 i d’altres només fins el 2015.

He intentat aprofundir en alguns pressupostos municipals, però no he trobat res clar ni concloent. S’emmascaren les subvencions més descarades a l'església amb subterfugis, i només amb accés als expedients administratius en podríem treure l’aigua clara.

Per obtenir resultats interessants ens caldria el treball d’un especialista en comptabilitat pressupostaria i poder comparar les dades dels bisbats amb els de les assignacions municipals: primer per saber si les dades coincideixen i després per saber a què diuen que s’han dedicat els diners.

Tot i això, farem un exercici de matemàtiques. Agafarem les comptes del bisbat de Solsona —que detalla més els conceptes— i sumarem per un costat els ingressos procedents de l’estat, per un altre costat els ingressos de «negocis» i finalment els de les almoines i donacions. Després obtindrem un percentatge.

No hi figuren les ampliacions de patrimoni per immatriculació, ni els sous de mestres, ni els concerts escolars, ni moltes altres despeses assumides per l’administració.

Tampoc hi figuren els ingressos per ensenyament privat ni per sanitat privada

Diòcesi de Solsona:

  • Ingressos procedents de l’estat 64,7%
  • Ingressos per negocis (lloguers, financers, serveis) 21,1%
  • Aportacions fidels 14,1%

En total, les 10 diòcesi catalanes confessen uns ingressos de 72,2 M€

La Llei 19/2013, de 9 de desembre —de transparència d’accés a la informació pública i bon govern— que obliga les religions a presentar els comptes, no regula cap sistema eficaç de control ni cap normalització de les comptes.

Les dades per a aquesta xerrada han sortit de:

CIS, Centro de Investigaciones Sociológicas, àmbit estatal espanyol
CEO Centre d’Estudis d’Opinió, àmbit català
Portals de transparència de totes les diòcesi catalanes
Informe Ferrer i Guàrdia 2017
IGLESIA, S.A. de Ángel Munarriz, Ediciones Akal, S.A. 2019
Observatorio de la laicidad, Europa Laica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada