Translate

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Regne d'Espanya: L'Església i l'Estat, assignatura pendent


Javier Pérez Royo

La versión original de este artículo en Castellano, puede encontrarse en: eldiario.es

L’esment de l'Església Catòlica en l'article 16 de la Constitució i els Acords amb la Santa Seu que es van publicar al BOE el 4 de gener de 1979 són una herència del règim del general Franco que encara gravita sobre la democràcia espanyola, com estem podent comprovar amb l'exhumació del dictador.

Res del que està passant amb l'exhumació del general Franco s'explica sense tornar al moment constituent. L'Església catòlica va aconseguir ser esmentada expressament en l'article 16 de la Constitució i va aconseguir negociar amb el Govern presidit per Adolfo Suárez uns Acords al llarg de l'any 78, és a dir, al mateix temps que s'estava fent la Constitució. El contingut d'aquests acords estava fixat abans que la Constitució es publiqués i entrés en vigor el dia 29 de desembre. Els Acords, però, es van publicar el 4 de gener de 1979. Són, per tant, uns Acords materialment preconstitucionals, però formalment postconstitucionals. L'Església sabia que aquests Acords no haguessin pogut ser negociats un cop la Constitució estigués en vigor i amb un govern constitucional. Però era important que la publicació dels Acords es fes després de l'entrada en vigor de la Constitució, perquè d'aquesta manera gaudien d'una presumpció de constitucionalitat molt més forta que la que haurien tingut d'haver-se publicat abans.

Amb aquests acords, l'Església va aconseguir conservar part de la situació de privilegi de la qual havia gaudit durant el règim del general Franco. L'Església espanyola, que havia estat una peça clau en la lluita contra la democràcia abans que s'iniciés la Guerra Civil, va continuar sent una peça encara més important durant la Guerra Civil i les dècades posteriors. Va entendre perfectament que no podria mantenir íntegrament la situació de privilegi que havia vingut gaudint des de 1936, però sí que va saber maniobrar per intentar conservar el més possible.

I ho ha aconseguit. No hi ha cap país europeu en què l'Església Catòlica, o qualsevol altra, ocupi una posició similar a la que té a Espanya. I en el que la contribució de l'Església resulti tan decisiva per a la mobilització política davant de qualsevol projecte progressista. En totes les manifestacions importants que ha convocat la dreta espanyola en general i el Partit Popular en particular, la participació de l'Església ha estat decisiva. Ho ha estat en les convocatòries en matèria d'ensenyament, en defensa de la religió com a assignatura obligatòria i en contra de la llei d'Educació per a la Ciutadania, contra la llei de l'avortament, contra el matrimoni de persones del mateix sexe i fins i tot contra la reforma l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

A l'Església Catòlica hi ha un record molt intens del reconeixement que va tenir pel règim del general Franco, sense el qual no hauria arribat a ocupar la posició que li va permetre participar en la Transició de la forma en què ho va fer i ocupar la posició que ara mateix ocupa. Per això no li ha repugnat que el dictador estigués enterrat a El Valle de los Caídos i no solament no ha mogut ni un dit per la seva exhumació, sinó que s'ha resistit de forma expressa o subreptícia a aquesta.

La conducta del prior de l'Abadia Del Valle de los Caídos no hagués estat, no ja possible, sinó ni tan sols imaginable, sense una Església Catòlica, que va ser durant molts anys una Església de «croada» i en la qual hi ha una part que es resisteix a deixar de ser-ho. És aquesta base eclesial amb una tradició enormement perllongada en la nostra història des de molt abans de la Guerra Civil, la que fa possible que sorgeixin figures tan pintoresques com les del prior, que s'atreveixin a fer-li un pols a la democràcia. Ell sap que hi ha molta complicitat amb la seva actitud. I no solament a VOX, sinó també al PP i Ciutadans.

L'Església Espanyola no ha estat per a la Constitució del 78 el que va ser per a la Constitució protodemocrática de 1869 o per a la Constitució democràtica de 1931. La radical incompatibilitat de l'Església amb la democràcia que es va donar en la nostra història anterior no s'ha produït amb la Constitució de 1978. Però això no vol dir que s'hagi produït una adhesió clara i inequívoca a la democràcia. L'Església catòlica no és un problema de la democràcia espanyola, però el lloc que hauria d'ocupar l'Església en la democràcia espanyola segueix sent una assignatura pendent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada