Tradueix

05 de novembre 2018

El delicte de blasfèmia en el Codi Penal Espanyol

Observacions, motivació i propostes de l’Associació Ateus de Catalunya

El delicte de blasfèmia ha estat, històricament, una forma de repressió del lliure pensament i de la llibertat d'expressió. Les dissidències sobre el credo dominant, anomenades moltes vegades "heretgies", van poder així ser perseguides sota el títol de "blasfèmia".

La Inquisició catòlica va fer un gran ús d'aquesta figura, pretesament jurídica, per condemnar simplement als que pensaven de manera diferent i que d'una manera o altra criticaven alguns aspectes, o la totalitat, de la religió catòlica.

Avui veiem amb estupor que en països musulmans s'usa el delicte de blasfèmia per atemorir a les persones —com exemple, al Pakistan i a l’Iran—, o per crear violents enfrontaments polítics amb els països occidentals per tal d'impedir la conjunció harmònica de les persones immigrants en els països de destinació. El simple fet de reproduir una imatge de Mahoma, o de vegades només citar-lo, ja és considerat un delicte abominable.

La història recent d'Espanya ens ofereix casos emblemàtics de persones —com per exemple Ramírez de Haro, Leo Bassi, Javier Krahe, Rita Maestre, Dolors Miquel i Willy Toledo— que per les seves accions i/o expressions han estat portades a judici per un delicte d'ofensa als sentiments religiosos. Considerem inadmissible que el nostre Codi Penal permeti la possibilitat que es presentin denúncies d'aquest tipus, ja que podrien amagar l'intent de censurar la lliure expressió crítica de les idees.

Tot això ens porta a plantejar la necessitat de revisar, a la llum dels valors d'igualtat i llibertat aportats per la Il·lustració, els aspectes que ens afecten encara a Espanya en relació a aquest passat de moda "delicte de blasfèmia".

1r. El nostre argument s’inicia des d'una posició que qualsevol demòcrata comparteix: «Les persones han de ser respectades, les idees poden ser criticades». És a dir, les lleis han de defensar en la mateixa mesura a totes les persones, siguin religioses o no, però deuen, així mateix, defensar el dret a l'exercici de la reflexió, la crítica i la llibertat d'expressió sobre totes les idees, incloent les religioses, a les quals no hi ha cap motiu per a considerar de manera diferent.

2n. Encara que en l'ordenament jurídic espanyol ja no es parla del delicte de blasfèmia com a tal, entenem que sí que està recollit d'alguna manera amb diversos eufemismes en el Codi Penal vigent, Capítol IV, Secció 2, Articles 522-525.

Analitzant aquests articles es constaten diverses qüestions:
a) Es diferencia entre, d'una banda, persones, creients o no, i de l'altra, idees i col·lectius religiosos identificats de forma poc clara. Pensem que les idees, encara que de vegades es camuflin com col·lectius de persones, no poden ser defensades per la legislació penal, sinó per si mateixes a la llum del raciocini i de les idees bàsiques i acceptades de la Il·lustració.

b) En relació als drets de les persones no sempre s'assenyalen amb claredat la predominança dels drets sobre les idees, per això les persones no religioses vam quedar així discriminades quan el Codi Penal sembla que concedeixi un estatus superior de protecció a les idees religioses .

c) S'utilitza una terminologia subjecta a criteri subjectiu, el que en el camp del dret penal no és admissible. Així es parla «d'actes de profanació» i «sentiments religiosos» la qual cosa és totalment impossible de delimitar, ja que les persones religioses solen considerar que formen part del seu sentiment moltes idees i qüestions irracionals, que en molts casos s'ha demostrat la seva falsedat al llarg del temps i la història -com exemples convulsos, la història de la circulació de la sang i la negació del geocentrisme-; i més si considerem que en cas de necessitat gairebé qualsevol acte podria ser sentit com una profanació, com hem expressat anteriorment. Per això, considerem no admissibles en el vocabulari penal les expressions relacionades amb «profanar» i «sentiments».

d) Considerem que la paraula «creença» en la nostra tradició cultural està associada al sentit de «creença religiosa» i per això pot donar lloc a confusió en el text quan no a discriminació sobre les persones amb creences no religioses. Per això preferim l'ús de l'expressió, incloent tant de les idees religioses com de les no religioses, «opció de consciència».

Per aquestes raons pensem que s'haurien de modificar els articles 522-526 del vigent Codi Penal aprovat per la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

Proposta de modificació
de la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal, de 23 de Novembre de 1995, presentada per l'Associació Ateus de Catalunya.
Nota: Queda subratllat en el text original de la llei la part a modificar o suprimir; i en cursiva i negreta la modificada al text proposat.

1a modificació: Secció segona.
"Dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts".

Text proposat:
"Dels delictes contra la llibertat de consciència i el respecte als difunts".

2a modificació: Article 522.
"Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos:
1. Els que per mitjà de violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin a un membre o membres d'una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professin, o assistir-hi.
2. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar o concórrer a actes de culte o ritus, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religió, o a mudar la que professin."

Text Proposat:
"Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos:
1. Els que per mitjà de violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin els actes, o assistir-hi, derivats de l'exercici de la llibertat de consciència.
2. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar o concórrer a actes, cultes o ritus, o a realitzar actes reveladors de la seva opció de consciència, o a mudar la que s’escollis"

3a modificació: Article 523.
"El qui amb violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, funcions, cerimònies o manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i Interior, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en lloc destinat al culte, i amb la multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc."

Text proposat:
"El qui amb violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, funcions, cerimònies o manifestacions de les diferents opcions de consciència —sempre que les organitzacions estiguin inscrites en el corresponent registre públic—, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès al local de l'organització destinat a celebrar-los, i amb la multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc."

4a modificació: Article 524.
“El que en temple, lloc destinat al culte o en cerimònies religioses, executi actes de profanació en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de quatre a deu mesos."

Proposta:
Supressió total de l'article per fer referència exclusiva a un lloc concret de reunió i a l'ofensa dels sentiments religiosos.

5a modificació: Article 525.
«1. Incorren en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, a qui els professen o practiquen.
2. En les mateixa penes incorreran els que facin públicament escarni, de paraula o per escrit, dels qui no professen cap religió o creença."

Text Únic proposat:
"Incorren en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que vexin públicament o facin escarni públic, de paraula o per escrit, dels que practiquin qualsevol opció de consciència."

6a modificació: Article 526.
"El qui, faltant al respecte degut a la memòria dels morts, violi els sepulcres o sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alterés o danyi les urnes funeràries, panteons, làpides o nínxols, serà castigat amb la pena d'arrest de dotze a vint caps de setmana i multa de tres a sis mesos."

Text proposat:
"El qui, faltant al respecte degut a la memòria dels morts, violi els sepulcres o sepultures, tracti amb ignomínia un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alteri o danyi les urnes funeràries, panteons, làpides o nínxols, serà castigat amb la pena d'arrest de dotze a vint caps de setmana i multa de tres a sis mesos."



1 comentari:

Francesc Aguilar i Domenjó ha dit...

És important fer un plan per passar aquestes propostes a l'opinió pública, entitats civils i als partits polítics. Com fer la difusió, concienciació, incorporació a les agendes socials i a l'acció política és una tasca de creixement de l'associació.