Analista polític
Ex-president de CEAPA i d'Europa Laica
Fa més de dos anys, el març de 2023, vaig publicar en aquest mateix blog, un article amb el títol:
Laïcisme: A mi ja no em prenen més el pèl.
Començava així: És una evidència tossuda que poder polític i religió formen “part d'un mateix tot”, governi qui governi. Això ho he après després de dècades d'una àmplia experiència política i societària, baixant al fang i remant, moltes vegades, contra corrent…. Però a mi ja no em “prendran més el pel”.
Mentre ens endinsem en el més que calorós estiu del 2025 (fruit del canvi climàtic i d'altres fenòmens atmosfèrics), la política està cada vegada més revoltada, polaritzada i vergonyosa, les cambres legislatives, en uns dies, es disposen a agafar les vacances estiuenques, el govern intenta "prendre aire" i "fer un triple salt mortal", com a conseqüència de les seves dificultats internes, després dels escàndols sorgits en el si del partit majoritari... I, mentrestant, la confessionalitat (sobretot catòlica) de les institucions de l'Estat espanyol segueix en el seu zenit més alt i caspós. Res ha variat, en tot cas ha empitjorat en aquests dos últims anys.
En resum, l'Estat laic, amb el poder executiu actual (suposadament) de centre esquerra i un poder legislatiu (en part, vençut a la dreta tradicional i nacionalista), és un impossible, una entelèquia. La religió confessional (amb els seus catequistes, imams i pastors) continua oferint-se en l'horari lectiu entre 1 i 2 hores a la setmana (segons la comunitat autònoma) a l'alumnat de 3 anys fins al batxillerat i l'FP. Encara que varia una mica per territoris, l'alumnat que no sol·licita religió és —aproximadament— la meitat... en la mitjana de tots els cursos i, excepte una minoria de centres que programen alternatives atractives i pedagògiques, en la majoria dels casos aquest alumnat roman en una mena de "llimbs" vergonyosos sense res a fer durant l'espai en què s'imparteix religió, cosa que com a resultat matemàtic ens dóna que, des de la infantil fins al batxillerat, es perd —per culpa de la religió— gairebé un curs complet lectiu. Una veritable vergonya.I d'altra banda, el finançament públic de centres d'ensenyament dogmàtic catòlic creix alarmantment, any rere any, gràcies a les últimes reformes "progres" de la LOMLOE del 2020 (PSOE-UP) i de l'FP del 2022 i, també, de les governances conservadores en moltes CCAA. Fet que era previsible. La casella per al finançament de l'església catòlica segueix allà a l'imprès de la Renda. La reforma del codi penal perquè no siguin contemplats delictes de blasfèmia, segueix "al calaix". De la vergonya de les immatriculacions no s'ha "tocat ni una coma". L'assistència a saraus catòlics per part de representants públics en funció de la seva responsabilitat política, fins i tot ha augmentat. Les capellanies catòliques en presons, hospitals i exèrcit segueixen allà. Les televisions públiques mantenen els espais religiosos. La fundació pública Pluralisme i Convivència, creada pel president Zapatero del PSOE, segueix dempeus, ben viva i remenant la cua. I així podríem seguir amb una flaire política nacional-catòlica que espanta, ja passat un quart del segle XXI.
La dreta política no enganya, segueix amb la seva proposta confessional. És la "pseudo esquerra" política la que, en termes de laïcitat, enganya, menteix. No volen sentir ni parlar de laïcisme i Estat laic. Els molesta. Els repel·leix. Fins i tot quan en els programes "col·loquen" unes línies sobre laïcitat (només) com a "reclam electoralista", una vegada que aconsegueixen l'escó, se n'obliden. I ara ja en una legislatura en la seva recta final, per diversitat de circumstàncies, res queda per fer.
A l'Espanya actual, la "torxa laïcista per un Estat laic" es manté encesa només des del teixit social organitzat: El Movimiento hacia un Estado Laico d'Aragó, Asturias y Andalucia Laicas, que formen part, juntament amb altres grups territorials, de la Asociación estatal EUROPA LAICA (que pertany a la Asociación Internacional del Llibrepensamiento - AILP), la Plataforma de defensa del patrimonio navarro, les plataformes unitàries: "Por una escuela pública y laica. Religión fuera de la escuela" y "Recuperando" (les immatriculacions), juntament amb diverses associacions d'ateus, xarxes cristianes de base, fundacions diverses i lògies maçòniques... que, gràcies a campanyes i amb molt escassos mitjans, aconsegueixen una certa conscienciació social... però, en la pràctica, nul·la influència política, enfront del poder econòmic de les corporacions religioses que l'Estat —de tot color polític— "engreixa" econòmicament, patrimonialment i recolza institucionalment, cedint-los —a més— la gestió de serveis públics essencials, com l'educació i la "indústria de la caritat" (serveis socials), a més —per exemple— de l'exempció d'impostos, o la cessió de sòl públic per construir temples i altres espais religiosos… etc. etc..
Doncs, amb aquesta conscienciació social que s'ha aconseguit per part de les associacions abans esmentades, s'ha avançat en la secularització de la societat enfront de la confessionalitat institucional (en part, multiconfessionalitat). Les dades són més que eloqüents: Segons diverses enquestes, entre elles la (oficial) del CIS, s'assenyala que una mica més de la meitat de la ciutadania (i la de tall d'edat més gran) es declaren catòlics tradicionalment culturals, d'aquests, només el 19% practiquen els rituals catòlics de forma habitual; només un 3,5% de la població es declaren formar part d'altres religions no catòliques. Els ateus, agnòstics i indiferents superen —ja— gairebé el 40% de la població, sobretot la més jove. Els matrimonis exclusivament civils, ja superen el 80%. En la declaració de l'IRPF, assenyalen la casella de donació a l'església catòlica només el 33% dels contribuents; com s'ha assenyalat anteriorment, menys de la meitat de la mitjana de l'alumnat sol·licita religió (en algunes CCAA no passa del 30%) i els comiats funeraris civils creixen any rere any.
