Ovelles negres

Marc Cabanilles

Versió original en castellà a LEVANTE

Foto: acracia.org

Poc (i gairebé sempre malament), es parla de les anomenades ovelles negres d'un grup, de la família, d'una organització, d'una col·lectivitat.

Dues teories intenten explicar l'origen de l'expressió “ovella negra”.

Una ve de la faula bíblica, on es jutja un pare que perdona el seu fill malgrat ser l'ovella perduda.

L'altra sembla venir d'un relat d'Ítalo Calvino, on explica que en un poble on tots els seus habitants eren lladres, vivien en harmonia i hi havia un equilibri perquè tots robaven tothom. Fins que va arribar una nova persona que es va negar a aquesta vida. A partir d'aquí, van néixer les desigualtats entre rics i pobres, els contractes i els salaris perquè uns robessin per altres. I finalment el nou veí va morir de gana per no voler robar.

Per a una “ovella negra”, la situació normal és seguir les seves pròpies idees però mantenir la ment oberta a les noves, aprendre de les experiències viscudes, fomentar la curiositat per quant l'envolta, trencar amb la inèrcia quotidiana i saber escoltar les aportacions externes. Tot això requerirà de molta mà esquerra (deixarem aquesta expressió per a un altre article), molta reflexió, molta constància, i per descomptat, de molt valor per quan les decisions que prengui, no concordin amb el que la majoria espera. Perquè el més còmode, el menys conflictiu, el que fa que no es noti la presència, el que permet “integrar-se” a la societat sense cap esforç, és seguir les normes “de sempre”, continuar amb les tradicions sense mirar la seva bondat, utilitat o vilania, creure's les "creences"que t'imposen des que neixes només pel fet de ser-les.

En canvi ser "ovella negra", actuar com a "ovella negra", o que et titllin d'“ovella negra”, implica —a més d'un esforç titànic per explorar noves formes de comportament— ser el blanc de les crítiques dels qui mai no van alçar la seva veu, exposar-se al rebuig dels que s'espanten davant del que és diferent, sotmetre's al judici esbiaixat dels que mai intentaran canviar res. Crítiques, rebutjos i judicis, derivats d'un desconeixement del que significa no deixar-se controlar, no deixar-se domesticar, no deixar-se esmicolar, tenir iniciatives pròpies.

Estar programats per creure que allò de sempre és el correcte i el millor, és la garantia que es veuran amb mals ulls qualsevol indici de rebel·lia, qualsevol intent de contestació, l'exploració de nous camins, la posada en pràctica dels somnis. Anar a contracorrent, en diran, quan la realitat és que la contracorrent és reprimir els desitjos, no intentar dur a terme els somnis, frustrar el talent, conformar-se amb la vida que et diuen t'ha tocat viure, no actuar per creure que ja vivim al millor dels mons possibles.

Si ens meravellem i cuidem una flor rara, amb més raó ens hauríem de meravellar i tenir cura de les rareses de les “ovelles negres”, garantia de llibertat, d'esperit crític, d'afany de superació, en definitiva, garantia d'un progrés social i espiritual , avui dia més necessaris que mai davant dels terribles embats, castrants i tòxics, que moltes vegades —i gairebé de forma contínua— rebem des de tots els àmbits (família, amistats, política, educació, mitjans de comunicació, economia, religió,..).

En temps de massificació, de globalització, quan tot ens empeny a actuar, a vestir, a menjar, a gaudir amb uniformitat, temps en què la rebel·lia s'intenta equiparar al delicte, ser “ovella negra” és la millor, molt eficaç i més noble contribució que es pot fer al progrés d'una humanitat, que de tant de caminar en la mateixa direcció, ha perdut el nord, i per tant, també desconeix on és el sud, l'est i l'oest.

Deia Antoine de Saint-Exupery a la seva obra El Petit Príncep que:

“el món sencer s'aparta quan veu passar una persona que sap on va” 

Només cal recordar aquestes paraules per intentar valorar, saber protegir i poder fomentar les diferències, aprofitant les virtuts, la valentia i l'autenticitat de les “ovelles negres” l'existència de les quals sempre es debat entre la traïció i la supervivència.