El marc mental des del qual s’elaboren textos sobre la laïcitat en les societats lliures i democràtiques sovint pateixen l’estretor dels marcs mentals religiosos. Per exemple: La terminologia que confon opcions de consciència i creences.
De vegades, en les redaccions de textos suposadament neutrals o laics, no queda clar que existeixen més opcions de consciència que les múltiples i diverses religions i les creences en mons i ens sobrenaturals paral·lels a la vida o posteriors a la mort, i donen per fet que totes elles són creences.
I nosaltres diem: la no creença no és una altra creença. I així no són creences les opcions de consciència que existeixen basades en l’exigència d’aportació d’evidències per part dels creients de les confessions, fes o sectes, per poder acceptar els seus arguments.
Entre les diverses opcions de consciència que no podem catalogar ni com a religions ni com a creences, hi ha l’ateisme, l’agnosticisme, el materialisme, el naturalisme, el fisicalisme o el cientifisme.
Existeix també la tendència a anomenar aquestes opcions esmentades dins el genèric «conviccions
filosòfiques».
Què diu el diccionari de «convicció»?
convicció
Font: Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convenciment . Portar la convicció a l'ànim d'algú. Parlar sense convicció. tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc.
Font : Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
|| 1. Convenciment; seguretat de la veritat; cast. convicción. Romanguérem ab la convicció de que llavors era quant conexíem una nova personalitat, M. S. Oliver (ap. Obrador Arq. lit. 78).
|| 2. pl. Idees fermes, coses de què un està convençut (especialment en qüestions religioses, polítiques, socials); cast. convicciones. Per aquells qui patexen de fluxedat de conviccions, Ignor. 3.
És a dir, les «conviccions filosòfiques» es relacionarien amb idees fermes, normalment en qüestions religioses, etc, àmbit precisament del que ens volem diferenciar i fugir. També en la definició de «conviccions filosòfiques» quedarien exclosos aquells lliurepensadors que no tenen les idees fermes o que dubten però que no són ni religiosos ni creients.
L’ateisme no és ni un dogma, ni una religió, ni una creença. ¿Podem, però, acceptar que l’ateisme és una opció de consciència, una convicció filosòfica, una concepció del món o una cosmovisió? Fins aquí deixaria plantejat el debat.
Francesc Aguilar i Domenjó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada