Laïcisme a Espanya: Una justícia amb biaix confessional que ignora la constitució
El laïcisme, entès com la separació entre l'Estat i les confessions religioses, i la garantia de la llibertat de consciència de la ciutadania, continua sent una assignatura pendent a Espanya. Malgrat que la Constitució Espanyola de 1978 proclama la aconfessionalitat de l'Estat (article 16.3), la realitat sovint ens mostra una influència persistent de la religió, particularment la catòlica, en diversos àmbits de la societat i, de manera preocupant, en el sistema judicial.
Un exemple recent i il·lustratiu d'aquesta situació és el cas que ha afectat a Europa Laica, una entitat que defensa activament els principis laics. L'organització ha hagut de fer front al pagament de costes judicials injustificables (6.300 €) pel seu recurs contra la concessió de la medalla de l'Ajuntament de Cadis a una estàtua d'una verge. Aquesta decisió judicial ha indignat a Europa Laica, que acusa a un jutge "ultracatòlic" d'intentar silenciar-la.
El recurs d'Europa Laica denunciava la il·legalitat de la concessió d'aquesta medalla per incomplir el Reglament Municipal d'Honors i Distincions. En primer lloc, argumentaven que la Verge del Rosari no és una persona física ni una entitat jurídica, requisit exigit per la normativa. A més, els mèrits adduïts per a tal concessió eren considerats "objectivament surrealistes": la suposada intercessió de la Verge per conjurar epidèmies (1646 i 1730) i un sisme submarí (1755).
La resolució del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Cadis no només va obligar a Europa Laica a pagar una quantitat "absolutament abusiva" de més de 6.000 euros en costes judicials, que ascendeixen a 8.200 euros amb la condemna en segona instància. L'associació qualifica la quantia decretada pel jutge Antonio Rodríguez García —que a més és el degà de Cadis— de "desorbitada i sense precedents", i considera que la resolució té una intenció "clarament exemplaritzant per acallar qualsevol intent de qüestionar els privilegis de l'Església en les institucions públiques".
El lletrat de l'associació, Mariano Reaño, ha denunciat que la resolució judicial "ignora obscenament el mandat del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, seu de Sevilla, que va acordar, el maig de 2018, limitar en primera instància les costes a un màxim de 1.000 euros", i que només permet cobrar-les a la part demandada, no a tercers que es sumen voluntàriament al procés. En aquest cas, la comunitat dominica de Cadis, que va decidir personar-se en el judici, ha estat la beneficiària econòmica.
Aquest episodi posa de manifest una problemàtica més àmplia: la percepció que una part del poder judicial a Espanya està impregnada de conviccions religioses que influeixen en les seves decisions, fins al punt de qüestionar la laïcitat de les institucions. L'article 16.3 de la Constitució estableix que "cap confessió tindrà caràcter estatal" i que "els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions". No obstant això, la línia entre tenir en compte les creences i afavorir una religió en concret, especialment en l'àmbit judicial, sembla difuminar-se en casos com aquest.
Tal com expressa Francisco Delgado al seu blog, "és una tossuda evidència que poder polític i religió formen ‘part d'un mateix tot’, governi qui governi". Delgado, que va ser vicepresident i president d'Europa Laica, manifesta la seva frustració davant la manca de voluntat política per avançar cap a un Estat laic, i denuncia que fins i tot governs de "suposada esquerra" han mantingut i fins i tot incrementat els privilegis confessionals.
La concessió d'honors a entitats religioses per part d'ajuntaments, fins i tot aquells governats per forces progressistes, és una pràctica que ha anat en augment. El cas de Cadis, on "l'Ajuntament de Cadis guardona la Verge, imposant un símbol religiós a tota la ciutadania", és un exemple paradigmàtic d'aquesta tendència.
Europa Laica, davant d'aquesta situació, seguirà defensant el laïcisme i ha anunciat una campanya de recaptació per fer front a aquestes costes injustes. La seva lluita se centra en propugnar, amb les eines del dret, la separació entre l'Església i l'Estat, malgrat la resistència que troben en "jutges amb mentalitats impregnades de nacionalcatolicisme".
Des de l’Associació Ateus de Catalunya, ens solidaritzem amb aquesta lluita i oferim a Europa Laica tot el nostre recolzament i ajut.
És essencial que la ciutadania sigui conscient d'aquests biaixos i exigeixi un sistema judicial que garanteixi la neutralitat religiosa i el respecte escrupolós de l'article 16.3 de la Constitució. La defensa del laïcisme no és només una qüestió de principis, sinó una garantia per a la igualtat i la llibertat de consciència de tota la societat.
SI vols ajudar a Europa Laica en aquesta lluita, segueix aquest enllaç:
https://laicismo.org/donaciones/gastos-judiciales/
