Tradueix

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feixisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feixisme. Mostrar tots els missatges

15 de març 2025

Una justícia amb biaix confessional

 

Laïcisme a Espanya: Una justícia amb biaix confessional que ignora la constitució

El laïcisme, entès com la separació entre l'Estat i les confessions religioses, i la garantia de la llibertat de consciència de la ciutadania, continua sent una assignatura pendent a Espanya. Malgrat que la Constitució Espanyola de 1978 proclama la aconfessionalitat de l'Estat (article 16.3), la realitat sovint ens mostra una influència persistent de la religió, particularment la catòlica, en diversos àmbits de la societat i, de manera preocupant, en el sistema judicial.

Un exemple recent i il·lustratiu d'aquesta situació és el cas que ha afectat a Europa Laica, una entitat que defensa activament els principis laics. L'organització ha hagut de fer front al pagament de costes judicials injustificables (6.300 €) pel seu recurs contra la concessió de la medalla de l'Ajuntament de Cadis a una estàtua d'una verge. Aquesta decisió judicial ha indignat a Europa Laica, que acusa a un jutge "ultracatòlic" d'intentar silenciar-la.

El recurs d'Europa Laica denunciava la il·legalitat de la concessió d'aquesta medalla per incomplir el Reglament Municipal d'Honors i Distincions. En primer lloc, argumentaven que la Verge del Rosari no és una persona física ni una entitat jurídica, requisit exigit per la normativa. A més, els mèrits adduïts per a tal concessió eren considerats "objectivament surrealistes": la suposada intercessió de la Verge per conjurar epidèmies (1646 i 1730) i un sisme submarí (1755).

La resolució del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Cadis no només va obligar a Europa Laica a pagar una quantitat "absolutament abusiva" de més de 6.000 euros en costes judicials, que ascendeixen a 8.200 euros amb la condemna en segona instància. L'associació qualifica la quantia decretada pel jutge Antonio Rodríguez García —que a més és el degà de Cadis— de "desorbitada i sense precedents", i considera que la resolució té una intenció "clarament exemplaritzant per acallar qualsevol intent de qüestionar els privilegis de l'Església en les institucions públiques".

El lletrat de l'associació, Mariano Reaño, ha denunciat que la resolució judicial "ignora obscenament el mandat del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, seu de Sevilla, que va acordar, el maig de 2018, limitar en primera instància les costes a un màxim de 1.000 euros", i que només permet cobrar-les a la part demandada, no a tercers que es sumen voluntàriament al procés. En aquest cas, la comunitat dominica de Cadis, que va decidir personar-se en el judici, ha estat la beneficiària econòmica.

Aquest episodi posa de manifest una problemàtica més àmplia: la percepció que una part del poder judicial a Espanya està impregnada de conviccions religioses que influeixen en les seves decisions, fins al punt de qüestionar la laïcitat de les institucions. L'article 16.3 de la Constitució estableix que "cap confessió tindrà caràcter estatal" i que "els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions". No obstant això, la línia entre tenir en compte les creences i afavorir una religió en concret, especialment en l'àmbit judicial, sembla difuminar-se en casos com aquest.

Tal com expressa Francisco Delgado al seu blog, "és una tossuda evidència que poder polític i religió formen ‘part d'un mateix tot’, governi qui governi". Delgado, que va ser vicepresident i president d'Europa Laica, manifesta la seva frustració davant la manca de voluntat política per avançar cap a un Estat laic, i denuncia que fins i tot governs de "suposada esquerra" han mantingut i fins i tot incrementat els privilegis confessionals.

La concessió d'honors a entitats religioses per part d'ajuntaments, fins i tot aquells governats per forces progressistes, és una pràctica que ha anat en augment. El cas de Cadis, on "l'Ajuntament de Cadis guardona la Verge, imposant un símbol religiós a tota la ciutadania", és un exemple paradigmàtic d'aquesta tendència.

Europa Laica, davant d'aquesta situació, seguirà defensant el laïcisme i ha anunciat una campanya de recaptació per fer front a aquestes costes injustes. La seva lluita se centra en propugnar, amb les eines del dret, la separació entre l'Església i l'Estat, malgrat la resistència que troben en "jutges amb mentalitats impregnades de nacionalcatolicisme".

Des de l’Associació Ateus de Catalunya, ens solidaritzem amb aquesta lluita i oferim a Europa Laica tot el nostre recolzament i ajut.

És essencial que la ciutadania sigui conscient d'aquests biaixos i exigeixi un sistema judicial que garanteixi la neutralitat religiosa i el respecte escrupolós de l'article 16.3 de la Constitució. La defensa del laïcisme no és només una qüestió de principis, sinó una garantia per a la igualtat i la llibertat de consciència de tota la societat.

SI vols ajudar a Europa Laica en aquesta lluita, segueix aquest enllaç:

https://laicismo.org/donaciones/gastos-judiciales/


28 de gener 2022

Lladres de vides

Documental

Durada: 54 minuts.
Idioma: Castellà
Documentació, Guió i Direcció: Miguel Hernández.
Càmera, Edició i Postproducció: Luis Plá. 

Al documental s'entrevista diferents persones: 

  • Representants d'associacions de víctimes del robatori de nens (València i Alacant).
  • Víctimes que busquen els seus familiars. 
  • María José Esteso Poves (Periodista i escriptora). 
  • Esther López Barceló (Diputada d'EU a la Generalitat a l'anterior legislatura).
  • Modesta Salazar (Diputada del PSPV-PSOE a la Generalitat a l'anterior legislatura). 
  • Mónica Oltra (quan era diputada a l'oposició a la Generalitat a l'anterior legislatura). 
  • Enrique Vila (víctima, advocat i escriptor). 
  • Luz C. Souto. Investigadora al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. 

Per a la realització del documental els autors no han sol·licitat ni han comptat amb cap tipus de subvenció ni ajut econòmic, excepte l'ajuda facilitada per AVALL per sufragar el cost d'alguns dels desplaçaments necessaris tant per a la gravació com per a la posterior difusió

Sinopsi:

El documental arrenca amb imatges de la guerra civil espanyola prenent com a origen del robatori de nens, la neteja ideològica del règim franquista, que amb teories nazis impulsades pel Psiquiatre Vallejo Nájera, es basava en l'existència d'un gen «rojo» que calia extirpar de la descendència dels «rojos y republicanos».

Posteriorment i amb el pas del temps s'acaba convertint en un negoci, però comptant sempre amb la implicació de l'Església i personatges hereus de l'antic règim franquista. Es tenen notícia de nens robats fins a l'any 1981. 

Aquest documental aborda el problema social i polític dels nens robats originat a la Guerra Civil i que es va prolongar durant més de mig segle a l'Estat espanyol, amb una atenció especial a la Comunitat Valenciana. Veurem diverses entrevistes a polítics, especialistes i víctimes, i se n'explica l'origen, el funcionament de les trames, la situació actual i les reivindicacions que segueixen presentant les víctimes. 

A més, hi ha imatges de concentracions i «performances» realitzades per les víctimes. Ladrones de vidas es basa en els testimonis de diverses polítiques (Mónica Oltra, Esther López i Modesta Salazar), especialistes (Enrique Vila, Mª José Esteso i Luz Celestina Souto) i víctimes d'aquesta tragèdia (Mª José Picó, Laura Perales, Victòria Utiel , Francisco Rocafull, Vicente Martínez, Rosario Marcos i Antonio Iniesta). La pel·lícula explica l'origen d'aquest drama, el funcionament de les trames que el duien a terme o les reivindicacions de les víctimes.