Carta adreçada a l'alcaldessa de Mont-real (Canadà), la senyora Valérie Plantada
Ens agradaria expressar la nostra profunda consternació per la seva declaració d'estar «molt oberta» a la introducció de signes ideològics de naturalesa religiosa, inclòs el hijab, en els serveis policials. Amb quina lògica seria acceptable que un representant d'una institució estatal exhibís la seva creença religiosa o política?
Només podem celebrar el seu compromís de garantir la plena participació de tota la ciutadania de Montreal en la funció pública municipal. La SPVM (policia, n. del t.) no està exempta, lògicament, d'aplicar programes d'igualtat per combatre la discriminació en l'ocupació. Però això no ha de significar canviar les regulacions per plegar-se als requisits dels sol·licitants d'ocupació.
Les institucions han de ser representatives dels ciutadans i les ciutadanes com a individus, no com a membres de comunitats religioses. Això resulta encara més absurd en una societat històricament determinada per un procés de secularització, que li ha permès desvincular-se de la religió.
Pel que fa a la seva iniciativa d'una «Taula sobre la Diversitat, la Inclusió i la Lluita contra la Discriminació», us convidem a llegir el nostre informe presentat com a part del «Fòrum sobre la valorització de la diversitat i la lluita contra la discriminació» del ministeri d'Immigració. Expliquem que la visió estereotípica dels musulmans associada amb una «comunitat musulmana», representada, a més, per la ideologia de l'Islam polític, és un obstacle per a la nostra integració. Gràcies per considerar els nostres arguments abans de fer qualsevol canvi en els reglaments d'aquesta ciutat de la qual també nosaltres sufraguem les despeses.
Pel que fa al hijab, ¿en què es basa per considerar que és representatiu de les dones musulmanes? Aquest assumpte és tema de debats en el si del món musulmà. Hauria d'assegurar-se el SPVM de representar també a la dona musulmana que no fa servir el vel? I com fer-ho? És il·legal que un ocupador pregunti quina és la religió del seu empleat?. Aquest anonimat religiós és possible gràcies a la Carta de Drets i Llibertats, escrita quan Quebec va ser alliberat d'un control excessiu per part de l'església, la qual cosa constitueix un avanç i un element de progrés en una societat. ¿Li agradaria fer marxa enrere en aquest principi?
Segons el regidor Marvin Rotrand, el desafiament seria desenvolupar «un model homologat de hijab», com si l'assumpte es tractés simplement de consideracions de seguretat i vestimenta. Però els símbols religiosos estan plens de significat. Ens remeten a ideologies que sovint són fonts de tensió i que de vegades evoquen esdeveniments sagnants.
Un símbol de violència
Per exemple, el vel és un símbol de violència per a moltes dones que han viscut la guerra dels islamistes contra civils a Algèria, o aquelles que vénen de l'Iran, on treure’s el vel condueix a presó. Com podien aquestes dones confiar en una dona policia que portés el hijab? De la mateixa manera per a totes aquelles que van fugir de la imposició del vel mitjançant la barbàrie. Ha pensat en elles?Més enllà del discurs idíl·lic dels promotors del vel, la veritat és força diferent. És una barrera efectiva imposada a les dones per a restringir la camp de llibertat i controlar la seva sexualitat. De cap manera la flexibilització de les lleis i reglaments per permetre el vel ajuda a les dones a emancipar-se. Les lleis laiques són les que millor protegeixen els drets de les dones.
Senyora alcaldessa, en demostrar una gran obertura cap al vel afavoreix una ideologia que s'impregna de fonamentalisme islàmic i, per tant, que «pavimenta l'infern amb les seves bones intencions», com va dir Chahdortt Djavann, una dona que va patir el règim islàmic de Iran.
No falten exemples internacionals per il·lustrar el control de les dones a través del vel. Fins i tot al Quebec, s'enumeren diversos casos de crims d'honor relacionats amb el vel, com recentment el cas de pare de Gatineau acusat penalment perquè pegava a la seva filla que es negava a portar el hijab. Segons l'agent de policia, l'adolescent «va trobar el valor per denunciar la situació». Creu que aquesta noia hauria confiat en la policia si l'agent hagués portat vel?
Els i les policies són treballadors que intervenen en primera línia. La prioritat no és proporcionar treball a les dones que es neguen a complir amb les regles de l'ocupació; es garantir la seguretat de tots els ciutadans i ciutadanes i protegir-los de qualsevol pressió comunitària indeguda o assetjament psicològic.
Senyora alcaldessa, en permetre que els representants públics facin servir símbols religiosos, viola el deure de neutralitat, com diu Guy Rocher, un dels pares de la Revolució tranquil·la. La majoria dels quebequesos i les quebequeses de tots els orígens no és això el que volen. En 2013, una enquesta de Léger va mostrar que el 78% dels enquestats estava a favor de la prohibició que els signes religiosos fossin portats per la policia. Seria bo no restar importància a l'aspiració dels quebequesos amb el pretext que està «de moda en aquests temps». És a través d'una veritable laïcització de les institucions públiques, i abans que cap altra la policia, com és possible acollir a tots els ciutadans, amb respecte i obertura, independentment dels seus orígens nacionals o ètnics. o la seva religió
* La carta està signada i té com a principals signataris: Ferid Chikhi, Conseller d'Ocupació; Nadia El-Mabrouk, professora, Diro, Universitat de Mont-real; Ali Kaidi, PhD en filosofia; Leila Lesbet, professora de TES.
I quaranta cinc signatures més de l’Associació de nord-africans de Quebec per la laïcitat (AQNAL) Reproduït de la revista digital «Sin permiso» protegit per la Llicència Creative Commons.
Traducció del castellà d’Ateus de Catalunya
