Dinero y poder de la multinacional vaticana en España
Ángel MunárrizUn descarnat retrat de l'organització que ha exercit d'històrica rectora de la moral espanyola.
L'Església catòlica espanyola, delegació local d'un Estat teocràtic estranger, el Vaticà, sobreviu gràcies a que l'erari públic dedica una ingent quantitat de recursos al pagament de la seva estructura, les seves nòmines, la seva xarxa educativa i el manteniment dels seus temples. En la seva dimensió política, l'Església espanyola es dedica a frenar qualsevol obstinació social o moralment emancipador. En la seva dimensió econòmica és al mateix temps una empresa en rescat públic permanent i una potent societat que opera a resguard del radar del fisc seguint el manual del neoliberalisme. L'impacte social de la seva activitat econòmica, sobretot en l'ensenyament i l'assistència social, és gegantí, ja que s'assenta sobre l'anul·lació dels principis d'universalitat, solidaritat, equitat i redistribució, substituïts per una barreja de liberalisme educatiu de façana meritocràtica i caritat immobilista.
L'Església, aferrada a uns privilegis lliurats pel franquisme com a botí de guerra, es beneficia del règim fiscal d'una ONG per desplegar una activitat mercantil tan discreta com professionalitzada en camps que creuríem reservats a empreses consagrades al benefici pur i dur. Assessorada per la gran banca, incrustada en l'elit econòmica, la institució catòlica no ha menyspreat ni l'especulació ni les tècniques d'elusió fiscal al seu abast. Més semblant a l'Opus que a Càritas, més als kikos que als franciscans, més a Wojtila que a Bergoglio, més a la banca vaticana que al mont de pietat, l'Església espanyola és avui una institució apartada dels seus fins vocacionals.
Del descarnat retrat que IGLESIA S.A. ofereix de l'organització que ha exercit d'històrica rectora de la moral espanyola es deriva una pregunta que reclama una resposta urgent: quants principis i valors es poden sacrificar abans que una institució perdi la seva raó de ser?
En podreu trobar tota la informació a: https://www.akal.com/libro/iglesia-s-a_50521/
Una conversa brillant sobre ciència, fe, religió i ateisme
Quan començava a despuntar el moviment del nou ateisme, els heralds de l'ocàs religiós que acabarien sent coneguts com els "Quatre Genets" -Richard Dawkins, Christopher Hitchens, Daniel Dennett i Sam Harris- es van reunir per prendre una copa i a manera d'experiment van gravar la conversa. Així va sorgir aquesta xerrada trencadora i apassionant que de seguida es va fer viral. Els quatre intel·lectuals —a cadascú més ocurrent— afronten les qüestions fonamentals de l'existència i s'animen mútuament a expressar sense embuts les pròpies postures respecte a Déu i la religió. El debat inclou la crítica cultural, la espiritualitat sense religió, la discussió amb els creients, les infinites corrents de l'ateisme modern i les claus per viure de forma íntegra. Aquesta memorable conversa, ara convertida en llibre, constitueix una obra de màxim rigor i erudició, però al mateix temps és hilarant i imprevisible. Els participants que encara viuen, Dawkins, Dennett i Harris, han fet noves contribucions per a la present ocasió en què reflecteixen com han evolucionat les seves opinions i destaquen moments especialment enginyosos d'aquest èpic diàleg. El còmic Stephen Fry prologa l'edició.
Per saber-ne més, podeu accedir a l'article de Noel Ceballos, publicat a la revista GQ:
https://www.revistagq.com/noticias/cultura/articulos/los-jinetes-del-apocalipsis-dawkins-hitchens-nuevo-ateismo/33821
