Catequitzar és adoctrinar (resum)
Per Attix Tyrma
Tota família que es consideri cristiana catòlica haurà de sotmetre la seva mainada a la catequesi, que serà impartida des de molt aviat per un catequista laic o per un sacerdot.
Per mitjà de la catequització s'introdueixen a la ment dels infants —encara incapaços de practicar un pensament crític—, una sèrie d'idees, imatges i conceptes que han de ser acceptats, acatats i retinguts a la memòria sense ser sotmesos a cap tipus d'anàlisi. Constitueixen dogmes. El dubte queda exclòs de la catequesi. La fe absoluta s'estableix com a virtut insuperable.
Per a una ment racional, el que s'ha dit produeix estremiment. Sona, sens dubte, com una evident violació al dret de les persones a la llibertat de pensar.
Allò que en política s'anomena fanatisme, en religió se li dóna el nom de “fe”…, constituint així la creença sense titubejos i l'obediència cega en virtuts excelses. A la ment de l'infant s’estructura aleshores una cosmovisió que determinarà característiques personals, les quals, gairebé insensiblement, el seguiran tota la vida.
Idees, conceptes, imatges que presenta el catequista a la ment infantil
(Les cites entre parèntesis han estat preses de Catecismes i textos afins, editats entre 1963 i 2010).
- Acceptació sense qüestionament del Principi d'Autoritat (“Et lloo, Senyor”)
- Acatament i obediència cega a l'Autoritat (“Jesús… fes que jo em despulli de tot el que és dolent, per poder seguir-te”)
- Adopció del pensament irracional com a valor (exclusió de la prova objectiva) (“No sóc fort. Demanaré al Senyor que m'ajudi”)
- Principis justificants de la depredació ambiental (“Déu ens va crear i va crear tot per a nosaltres… per al nostre profit i felicitat”)
- Incidència en l'emotivitat infantil per:
- aconseguir identificació entre religió i afectes filials (“Jesús, vull estimar molt la teva Santíssima Mare… Ajuda'm a ser fill lleial de Maria, la meva Mare”)
- establir com a virtuts la submissió i el conformisme (“Crist ens diu que li encomanem les nostres penes i desànims a Ell i Ell ens animarà”)
- implantar el sentit de culpa, incitant al masoquisme i a la pròpia humiliació (“Fes-me fort per vèncer les meves males inclinacions… Jesús, vull estar amb tu a la creu”)
- Foment de sensacions al·lucinatories, depressió, angoixa, manies persecutòries, etc. (“agonitzar penosament i morir és el camí que jo he de recórrer… Jesús camina terriblement ferit, regalimant sang… Jo mateix he maltractat Jesús”)
- Ferma convicció en la superioritat del cristià (“El cristià porta la veritat… Els homes justos i bons són els que adoren Déu”)
- Ferma unió amb l'Església (“Em lliuro a l'Església per sempre”)
- Necessitat de la guerra com a forma d'estendre el cristianisme i defensar l'Església (“Prega perquè aviat sigui possible un sol ramat i un sol pastor… Si un dia, Senyor, em crides i em convides a deixar la meva família i la meva pàtria per servir-te… Els Creuats, a l'Edat Mitjana, van afrontar la mort…”)
- Clara identificació de l'enemic (“L'ateisme és un perill per maliciós, perquè llisca amb el sigil d'una serp, enterrant-se en la immundícia espiritual… és una repulsiva supèrbia”)
- El maniqueisme moral extrem (“Només som bons si ens aproximem a Jesús… Els que no són homes no poden reconèixer Déu”)
Rol del catequista
És clar, no tot catequista complirà la seva missió a la perfecció, per sort, però això no és obstacle per rebutjar la intenció de fer servir tècniques de rentat de cervell que permetran aplanar, si més no, el camí per a la formació d'una ment propensa a la irracionalitat i el fanatisme.
Cap codi d'idees, cap doctrina filosòfica, cap compendi moral no pot arriscar la salut mental ni ètica dels infants impunement.
En nom de la fe religiosa i de l'axiologia sacra, la Catequesi sotmet ments fins i tot immadures al deure de creure, imaginar, memoritzar personatges, fets i conceptes difícils de comprendre i assimilar sense la perspectiva d'una maduresa cultural que permeti evitar riscos per a la salut psíquica i el desenvolupament normal de la seva personalitat.
 |
| El truc està en l'edat. Com més vells, més difícil és donar-los-hi forma |
ConclusióConcloem aquí, considerant que l'activitat catequista és violatòria...:
- de la Declaració Universal dels Drets Humans:
art. 12: ingerència arbitrària a la vida privada, atacs a l'honra i a la reputació;
art. 18:llibertat de pensament;
art. 19: llibertat d'opinió i d'expressió;
art. 26 inc 2: finalitats de l'educació;
article 30: prohibició de la supressió de drets i llibertats) - dels principis programàtics de la Convenció contra la Discriminació a l'Educació, aprovada per la UNESCO el 14 de desembre de 1960
- de l'esperit que anima la Declaració dels Drets dels Infants, existent ja des del 1924 i aprovada el 1959 per les Nacions Unides.
