Catequesi i els drets humans dels infants

Catequitzar és adoctrinar (resum)

Per Attix Tyrma

La catequesi és l'ensenyament arbitrari del Catecisme. El Catecisme és el resum de la doctrina cristiana catòlica.

Tota família que es consideri cristiana catòlica haurà de sotmetre la seva mainada a la catequesi, que serà impartida des de molt aviat per un catequista laic o per un sacerdot.

Per mitjà de la catequització s'introdueixen a la ment dels infants —encara incapaços de practicar un pensament crític—, una sèrie d'idees, imatges i conceptes que han de ser acceptats, acatats i retinguts a la memòria sense ser sotmesos a cap tipus d'anàlisi. Constitueixen dogmes. El dubte queda exclòs de la catequesi. La fe absoluta s'estableix com a virtut insuperable.

Per a una ment racional, el que s'ha dit produeix estremiment. Sona, sens dubte, com una evident violació al dret de les persones a la llibertat de pensar.

Allò que en política s'anomena fanatisme, en religió se li dóna el nom de “fe”…, constituint així la creença sense titubejos i l'obediència cega en virtuts excelses. A la ment de l'infant s’estructura aleshores una cosmovisió que determinarà característiques personals, les quals, gairebé insensiblement, el seguiran tota la vida.

Idees, conceptes, imatges que presenta el catequista a la ment infantil

(Les cites entre parèntesis han estat preses de Catecismes i textos afins, editats entre 1963 i 2010).

• Acceptació sense qüestionament del Principi d'Autoritat (“Et lloo, Senyor”)
• Acatament i obediència cega a l'Autoritat (“Jesús… fes que jo em despulli de tot el que és dolent, per poder seguir-te”)
• Adopció del pensament irracional com a valor (exclusió de la prova objectiva) (“No sóc fort. Demanaré al Senyor que m'ajudi”)
• Principis justificants de la depredació ambiental (“Déu ens va crear i va crear tot per a nosaltres… per al nostre profit i felicitat”)
• Incidència en l'emotivitat infantil per:
• aconseguir identificació entre religió i afectes filials (“Jesús, vull estimar molt la teva Santíssima Mare… Ajuda'm a ser fill lleial de Maria, la meva Mare”)
• establir com a virtuts la submissió i el conformisme (“Crist ens diu que li encomanem les nostres penes i desànims a Ell i Ell ens animarà”)
• implantar el sentit de culpa, incitant al masoquisme i a la pròpia humiliació (“Fes-me fort per vèncer les meves males inclinacions… Jesús, vull estar amb tu a la creu”)
• Foment de sensacions al·lucinatories, depressió, angoixa, manies persecutòries, etc. (“agonitzar penosament i morir és el camí que jo he de recórrer… Jesús camina terriblement ferit, regalimant sang… Jo mateix he maltractat Jesús”)
• Ferma convicció en la superioritat del cristià (“El cristià porta la veritat… Els homes justos i bons són els que adoren Déu”)
• Ferma unió amb l'Església (“Em lliuro a l'Església per sempre”)
• Necessitat de la guerra com a forma d'estendre el cristianisme i defensar l'Església (“Prega perquè aviat sigui possible un sol ramat i un sol pastor… Si un dia, Senyor, em crides i em convides a deixar la meva família i la meva pàtria per servir-te… Els Creuats, a l'Edat Mitjana, van afrontar la mort…”)
• Clara identificació de l'enemic (“L'ateisme és un perill per maliciós, perquè llisca amb el sigil d'una serp, enterrant-se en la immundícia espiritual… és una repulsiva supèrbia”)
• El maniqueisme moral extrem (“Només som bons si ens aproximem a Jesús… Els que no són homes no poden reconèixer Déu”)

Rol del catequista

És clar, no tot catequista complirà la seva missió a la perfecció, per sort, però això no és obstacle per rebutjar la intenció de fer servir tècniques de rentat de cervell que permetran aplanar, si més no, el camí per a la formació d'una ment propensa a la irracionalitat i el fanatisme.

Cap codi d'idees, cap doctrina filosòfica, cap compendi moral no pot arriscar la salut mental ni ètica dels infants impunement.

En nom de la fe religiosa i de l'axiologia sacra, la Catequesi sotmet ments fins i tot immadures al deure de creure, imaginar, memoritzar personatges, fets i conceptes difícils de comprendre i assimilar sense la perspectiva d'una maduresa cultural que permeti evitar riscos per a la salut psíquica i el desenvolupament normal de la seva personalitat.

El truc està en l'edat. Com més vells,
més difícil és donar-los-hi forma

Conclusió

Concloem aquí, considerant que l'activitat catequista és violatòria...: 

• de la Declaració Universal dels Drets Humans:
  art. 12: ingerència arbitrària a la vida privada, atacs a l'honra i a la reputació;
  art. 18:llibertat de pensament;
  art. 19: llibertat d'opinió i d'expressió;
  art. 26 inc 2: finalitats de l'educació;
  article 30: prohibició de la supressió de drets i llibertats) 
• dels principis programàtics de la Convenció contra la Discriminació a l'Educació, aprovada per la UNESCO el 14 de desembre de 1960 
• de l'esperit que anima la Declaració dels Drets dels Infants, existent ja des del 1924 i aprovada el 1959 per les Nacions Unides.

Religió a l'escola

Segons dades facilitades recentment per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a l'estat Espanyol i durant el període 2020-2021 cursen l'assignatura de Religió més de 3,2 milions d'alumnes, el que suposa un descens de gairebé 83.000 alumnes (un 3%) respecte a la xifra del curs passat,

Cal assenyalar que —segons la mateixa CEE— l'assignatura de Religió ja havia perdut a Espanya més de 250.000 alumnes en els dos cursos anteriors en els nivells d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.

Bona notícia: l'enganyifa de la religió sembla que perd pistonada.

Encara així, aquests 3,2 milions d'alumnes fan religió perquè «l'ensenyament religiós escolar forma part del dret dels pares a educar als seus fills segons les seves conviccions religioses, dret que és atès subsidiàriament per l'Escola i l'Estat, segons preveu la Constitución Española», enfront dels prop de dos milions d'alumnes que no estudien religió.

Espanya continua sent, per tant, un país educativament confessional, pagat per l'Estat. 

Dolent per a la ciència i dolent per a la llibertat de pensament si en l'educació encara perdura la fe, el pecat, la confessió i el sobrenatural.

Mala notícia: dolent per al país.

I és tan ridícula la situació, que ara ens trobem que el sistema educatiu no sap què fer amb els més de dos milions d'alumnes que no els interessa la religió.

Els capellans sí saben què fer amb els seus: fe, obediència, misteri, creacionisme i submissió als representants de Déu en la Terra.

Però el Govern socialista deambula pels llimbs amb els alumnes que prefereixen la ciència a l'esoterisme.

És el món a l'inrevés.

Com dic, dolent per al país, que necessita urgentment aixecar-se de damunt la xacra confessional en l'educació.

De manera que, com es diu en un article d'El País:

«Des del curs que ve, els qui no la triïn [la religió] no cursaran una altra assignatura, com fins ara. Els centres els hauran d'oferir una “atenció educativa”, però aquesta no podrà consistir en el fet que aprenguin nous continguts, ni tan sols a repassar amb un docent els ja rebuts en classes de reforç, segons els estranys límits que emboliquen l'ensenyament religiós en els centres educatius, construïts sobre un acord internacional (subscrit el 1979 per Espanya i la Santa Seu) [...]»

Però a on nassos mira aquest Govern de «les esquerres»?

Al Papà, suposo.