Tradueix

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

21 de setembre 2026

Murray, Moulay Htatou, republicà marroquí, declara la seva solidaritat amb el doctor El Faid

Aquest article narra la forta polèmica que envolta el nutricionista marroquí Mohamed El Faid, qui s'enfronta a amenaces de mort i denúncies judicials per les seves postures sobre la religió i la medicina. El conflicte es va agreujar quan l'acadèmic va destacar la «condició d'analfabet» del profeta Mahoma, fet que va provocar la ira de sectors religiosos radicals i acusacions d'heretgia. Paral·lelament, el col·lectiu mèdic l'acusa d'intrusisme professional per recomanar herbes en lloc de tractaments convencionals, posant en risc la salut pública. Malgrat les campanyes de difamació i assetjament digital, milers de persones han signat peticions en el seu suport per defensar la llibertat d'expressió contra el terrorisme intel·lectual. En resum, l'article denuncia una fractura social profunda entre el pensament crític i el conservadorisme religiós més extrem al Marroc.


🕙 3-4 min

Per què les administracions de les xarxes socials bloquegen o tanquen tots els meus comptes quan critico o faig mofa del dictador Mohamed VI, mentre que els terroristes amenacen la gent sense que els seus comptes siguin bloquejats?

Murray 

(vegeu la seva història a:
https://gaietaripoll.blogspot.com/2025/05/de-lislam-marroqui-lateisme-europeu.html)


Mohamed Faid Belmahjoub, expert en nutrició, professor universitari i investigador marroquí, va néixer el 1955 a la regió d'Oulad Said, a la província de Settat.

Va obtenir un diploma de tècnic de laboratori en microbiologia alimentària (1977) i, posteriorment, un títol d'enginyer en tecnologia alimentària (1984) per l'Institut d'Agricultura i Veterinària. Va completar els seus estudis superiors a França, on va obtenir un diploma d'Estudis Avançats (DEA) en ciències dels aliments (1988) i, més tard, un doctorat en biotecnologia (1990).

Es va fer famós a través del programa «Nakhl wa Ruman» (Palmera i Granat) a la cadena marroquina Canal Sis, a més de les seves conferències i vídeos a YouTube sobre nutrició i salut.

Les seves declaracions provoquen una àmplia polèmica; mentre que alguns el consideren algú que parla des de la seva especialitat, d'altres l'ataquen acusant-lo de difondre informació falsa, especialment quan aborda qüestions religioses o mèdiques.

Les recents declaracions del doctor Mohamed El Faid, no eren una crítica directa a l'islam. Tanmateix, van provocar una àmplia polèmica pel fet d'abordar una qüestió religiosa sensible relacionada amb la condició d'«analfabet» del Profeta Mahoma. Aquesta postura va desencadenar una onada d'ira, crítiques, insults, injúries i amenaces de mort contra el doctor El Faid al Marroc i fora del Marroc.

El Faid, en una publicació, es va preguntar: «Si un creu que el Profeta no llegia ni escrivia, ¿com és que Déu tria un analfabet en una terra àrida per transmetre el seu missatge?», i va afegir: «Els qui van suspendre les matemàtiques diran que qui diu això és un ateu».

Reaccions dels musulmans fanàtics

Predicadors i actors religiosos van considerar que les seves declaracions atemptaven contra la dignitat del profeta i constituïen una transgressió contra les constants i allò sagrat.

Personalitats destacades al Marroc, com el xeic maurità Mohamed El Hassan Ould Dedew, van descriure les paraules del doctor El Faid com a «incredulitat manifesta». Quant a l'exministre de Drets Humans, Mustapha Ramid, va considerar que El Faid «pateix un trastorn psicològic» i parla de religió sense coneixement, però va descartar que hagués pretès burlar-se del Profeta, considerant el seu aclariment posterior com una «disculpa encoberta».

Es van destacar múltiples peticions i campanyes a les xarxes socials contra el doctor Mohamed El Faid, sorgides per dos motius principals: el primer relacionat amb una publicació sobre l'«analfabetisme del Profeta», i el segon amb acusacions d'usurpació de la professió mèdica.

Es va llançar una petició popular per exigir l'obertura d'una investigació i el processament d'El Faid pel contingut del seu canal, per ofendre el Profeta i els seus companys i per posar en dubte la Sunna.

Petició «Per un Marroc sense terrorisme intel·lectual»: llançada per activistes del moviment amazic a la plataforma Avaaz, per defensar El Faid contra allò que van descriure com a «discurs extremista i amenaces» que rep.

Petició per acusacions d'usurpació de la professió mèdica

Davant les acusacions d'exercir la medicina sense títol, professionals mèdics i activistes van llançar una petició digital contra el doctor El Faid, exigint el seu processament legal per usurpació de la professió mèdica i per posar en perill la vida dels ciutadans, pels seus consells de tractar-se amb herbes i rebutjar els medicaments.

La petició va reunir al voltant de 4.000 signatures en dos dies, mentre que una petició contrària en suport a El Faid va reunir més de 132.000 signatures.

Les coses no es van limitar a les peticions digitals, sinó que associacions de drets humans (com l'«Associació Dignitat» i l'«Associació Marroquina de Drets Humans») van presentar denúncies oficials davant la Fiscalia General a Tetuan i Rabat, per exigir l'obertura d'una investigació judicial en profunditat.

Actualment, el doctor El Faid viu sota amenaces directes de mort, decapitació i tortura, a més de crides a l'execució i a l'aplicació del hadd. Segons la denúncia, van aparèixer persones en vídeos a les xarxes socials amenaçant de matar-lo, arrossegar-lo i degollar-lo, mentre que altres publicacions amenaçadores incloïen l'amenaça de tallar-li el cap. Hi ha qui va escriure que «si depengués de mi, executaria El Faid», mentre que un altre va demanar aplicar-li el hadd. A les xarxes socials hi ha milers de vídeos i publicacions que inciten contra el doctor Mohamed El Faid.

Aquestes campanyes van començar després d'una publicació del doctor El Faid sobre l'«analfabetisme del Profeta», que els musulmans van considerar ofensiva. La situació va evolucionar fins a l'emissió d'allò que es va descriure com una «fatua» per part d'un predicador resident als Països Baixos, que els seus seguidors van considerar un dictamen religiós que justifica el seu assassinat. Aquest desenvolupament va provocar una àmplia onada de solidaritat amb el doctor El Faid per part d'activistes de la societat civil de dins i de fora del Marroc.

24 de maig 2026

Ser ateu al Marroc

 

Resum: Aquest testimoni colpidor de l’activista ateu amazic marroquí Murray Moulay Htaou denuncia la situació de repressió política, religiosa i social que pateixen els ateus i dissidents al Marroc. L’autor sosté que la monarquia de Mohammed VI utilitza l’islam com a eina de legitimació i control, presentant el rei com a “Comandant dels Creients” i convertint la religió en un pilar essencial del règim. Segons explica, criticar la monarquia, qüestionar la religió oficial o defensar l’autodeterminació del poble sahrauí implica exposar-se a persecució, censura i represàlies.

L’article descriu les dificultats quotidianes dels ateus marroquins, obligats sovint a ocultar les seves conviccions per evitar l’ostracisme social, les amenaces o fins i tot la presó. L’autor denuncia que el Codi Penal marroquí castiga qualsevol expressió considerada ofensiva envers l’islam i que les lleis civils continuen subordinades a la xaria en aspectes com el matrimoni o l’herència.

El relat també exposa la situació dels dissidents exiliats a Europa. Htaou explica les amenaces, agressions i campanyes de difamació que assegura haver patit a França i Alemanya per part de monàrquics marroquins i, segons ell, la manca de protecció efectiva per part de les autoritats europees. El text descriu un llarg periple burocràtic i judicial relacionat amb les seves sol·licituds d’asil, així com les tensions viscudes en centres d’acollida amb altres refugiats musulmans.

Més enllà del cas personal, l’article planteja una crítica general a la connivència entre determinats sectors polítics europeus i la dictadura marroquina, i defensa la necessitat d’un estat marroquí laic, democràtic i respectuós amb la llibertat de consciència. És, en definitiva, un testimoni dur sobre el cost humà de defensar l’ateisme, la llibertat d’expressió i els drets civils en contextos autoritaris.

Podeu llegir la història completa d'en Murray fent clic aquí  


22 d’octubre 2025

Quan la fe entra per la porta, la ciència salta per la finestra

Per Antonio Lachós Roldán

L'escalfament global, convenientment maquillat per ser anomenat canvi climàtic, és, pel que sembla, una opció ideològica, no científica. Un alt nombre d'intel·lectuals  defensen amb vehemència dogmes amb la profunditat de “tots els estius fa calor” o el més redemptor “tota la culpa és dels ecologistes” (ecologetes, per als oients d'aquestes emissores l'única funció de les quals és, pel que es veu, oferir cures pal·liatives durant els últims set anys als seus hiperventilats oients). I això que a l'edat mitjana ja van observar que la ciència assegurava el progrés i la superstició només servia per passar el matí, mantenir l'statu quo i anar cremant bruixes de tant en tant, ja que sense pàdel ni festes eivissenques la cosa es feia llarga.

Annie Ernaux explica el vertigen històric i els canvis tecnològics que van possibilitar millorar la qualitat de vida quan parla de la darrera nit del segle passat: "Cau la nit sobre el segle XX. Fa un segle, els meus avis vivien a la llum de les espelmes en una casa amb sòl de terra". Una societat que consumia el mínim en un planeta sense contaminar encara es va transformar en un segle en una població capaç de modificar les condicions climàtiques a través del seu comportament: és l'antropocè, amic. Les conseqüències són les que es poden comprovar, dades i creences mitjançant, en qualsevol moment de l'any.

Les vivències personals, la seva percepció i la construcció del relat són una altra cosa, només ha d'observar els partits polítics, especialment els que vostè no vota. La ciència, però, treballa amb dades i variables quantificables, per la qual cosa l'escenari que es contempla és força més dur que el previst inicialment per la velocitat i la intensitat d'aquests canvis.

És veritat que és molt més còmode creure en conspiracions i mantenir aquesta altra fal·làcia comunament acceptada, és a dir: totes les opinions són respectables. No creure en la ciència és molt fàcil, només cal infantilitzar la societat fins a extrems que provoquin vergonya aliena. Que les persones que insulten públicament la mare d'un president creguin que viuen en una dictadura pot ser un barem de cultura democràtica i de cultura general. Però, és clar, els incendis s'apaguen a l'hivern, cal dragar els rius i abans això no passava, afirmen jubilats que es passen el dia amorrats al mòbil, beuen tequifresi a la intimitat i ja no han d'anar a Perpinyà a veure cinema. 

Si per una banda estem entrant en fase d'emergència climàtica, de l'altra desapareixen els arbres que redueixen la temperatura de les ciutats, el formigó triomfa als espais públics i la calor se soluciona amb aparells d'aire condicionat. Alhora, prolifera una mirada absurda sobre el món que qüestiona la realitat sense aportar res més que la creença difusa en unes regles de la natura basades en la memòria de les vivències dels defensors. I tota la culpa és dels ecologistes, però es parla poc de Yoko Ono.