Tradueix

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ateus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ateus. Mostrar tots els missatges

01 de juny 2026

No cal que vinguis, papa

Per Jesús Gómez

Mira, papa, no cal que vinguis a Barcelona. Et demanaria que deixessis de fer altres coses que fas, però entenc que no estic en la millor posició per esperar que em facis cas: fa més d’un any vaig sortir oficialment de l’organització que dirigeixes i entenc que les meves peticions no ocupin un lloc molt alt a les teves prioritats. 

Però Barcelona és la ciutat on visc, on pago els meus impostos, on viu molta gent que m’importa i la teva visita és inapropiada, com la pràctica totalitat de les teves accions públiques. 

Resulta, papa, que Barcelona és una ciutat que té molts problemes i, francament, no crec que la teva visita ens ajudi a resoldre’ls i, més aviat, servirà per despistar a les nostres autoritats municipals que es creuran en l’obligació de fer-te confortable la visita i, de pas, de mostrar als mitjans la seva cara més amable que, tu ja ho saps, és també la seva cara més hipòcrita. 

T’explico, papa: a Barcelona hi viuen prop de dues mil persones al carrer, per diferents motius, entre els quals hi ha situacions estrictament personals, però també de caràcter estructural, com el preu dels lloguers o la incapacitat dels sistemes públics d'assistència social i sanitària de donar resposta a les situacions que han portat a aquestes persones a la manca d’una llar. 

A Barcelona, papa, el preu mitjà del lloguer l’any 2025 era de 1134,6 €. No sé si saps, perquè aquest és un tema que mai t’ha fet perdre la son, que ni la majoria dels joves, ni la majoria dels pensionistes, ni la majoria de les persones immigrades poden permetre’s el luxe de pagar el lloguer i menjar calent cada dia. 

Saps, papa? A Barcelona, la pressió del turisme sobre el mercat immobiliari fa que hi hagi barris que han anat perdent als seus habitants habituals en favor de persones que s’hi estaran una setmaneta com a molt. I no t’enganyis, papa, els propietaris de gran part d’aquests pisos turístics no són aquelles persones honrades que han treballat tota la vida per tenir un pis en propietat i ara en treuen un legítim benefici del seu esforç: més del 30% de l’habitatge de 

lloguer a Barcelona està en mans de grans tenidors, és a dir, de persones (físiques o jurídiques) que són propietaris de, com a mínim, 1500 metres quadrats de superfície construïda o de més de 10 immobles. Papa, no t’amaguis: l’organització que dirigeixes és propietària de molt més que això a la nostra ciutat i això explica que no et preocupi on dormir. 

A algunes ens irrita que vinguis, papa. Resulta que totes aquestes persones sense un futur clar, veuran que una organització que gaudeix d’un tracte de favor espectacular per part de l’estat, pot organitzar un acte multitudinari a un recinte municipal sense pagar ni un cèntim. I, papa, no és poca cosa: l’ajuntament us està estalviant 78.000 €… No estàs acostumat a pagar, papa, ja ho sabem: fa molts anys que no pagues l’IBI de les vostres propietats i més val no preguntar d’on han sortit els vostres títols de propietat. 

No és correcte, papa, presentar-te a casa meva sense pagar els teus deutes, els econòmics i els morals: no hem pogut oblidar el suport institucional al franquisme, els casos de pederàstia, l’escàndol de les immatriculacions o que, a la darrera visita d’un papa, es mostrés de la manera més barroera quin és el paper que espera a la dona a la vostra organització. 

I ara, papa, t’han preparat un tour que et portarà a ser rebut al palau reial pels reis, ja saps, aquella família que ostenta la prefectura de l’estat, rebuda en herència d’un tirà sanguinari, però també visitaràs el centre penitenciari Brians 1… i jo em demano, papa, si seràs capaç de copsar com la diferència de la qualitat de vida dels teus visitats s’explica perquè els privilegis d’alguns s’han de pagar amb la misèria d’altres… Disculpa, papa, de vegades m’oblido que les persones instal·lades en el privilegi no és que no oloreu les fortors del sistema, és que la pudor de la injustícia us sembla ambrosia. 

Ho entenc, papa, aquest problema amb les olors també el tenia Gaudí, que de tants anys de treballar per a esclavistes, se li va espatllar l’olfacte. Ja saps, papa, aquell senyor tan connectat amb la realitat i la necessitat de les persones que, a la Barcelona on el pistolerisme assassinava a Francesc Layret o Salvador Seguí, on la ràbia per la sagnia a la guerra del Marroc va fer esclatar la Setmana Tràgica, on encara no hi havia penicil·lina, però la cocaïna es venia a les farmàcies… ell va creure que el que necessitava aquesta ciutat era un temple expiatori. 

El teu viatge, papa, culminarà amb una visita aquest temple, que és una metàfora perfecta de la teva visita: un gest grandiloqüent, però inútil i de mal gust. 

Papa, no vinguis. Queda’t al teu palau, treu la pols de les estances, neteja els marbres i, ja que tens el drap a les mans, treu tota la brutícia acumulada els darrers dos mil anys. Ja viatjaràs quan ho tinguis tot net, incloent-hi la teva consciència, papa. 

Jesús Gómez. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació.

Advertiment: La superstició sorgeix per la carència de pensament crític, sovint perquè la comoditat d’acceptar el pensament predominant s’imposa a l’esforç que suposa sotmetre les idees a la crítica o, senzillament, per la manca d’idees pròpies. L’ús de la intel·ligència artificial no només té un alt cost per la destrucció de llocs de treball i per les nocives conseqüències mediambientals, sinó també perquè, com que és còmoda i fàcil d’usar, podem caure en el parany d’encarregar-li una recerca, una correcció o, fins i tot, de demanar-li suggeriments per millorar la nostra feina i, no ens enganyem, l’algoritme sempre ens dona una resposta interessada i aquesta sempre respon a criteris que cerquen, en el millor dels casos, l'acceptació general. Si deixem que l’acceptació general guiï la nostra obra i, per tant, el nostre pensament, no només reduïm la qualitat de la nostra producció sinó que, també, renunciem a la nostra capacitat crítica i, en conseqüència, ens estem fent vulnerables a la superstició. Com que considero la superstició com l’origen de molts dels mals de la humanitat, ni a aquest article, ni a cap dels que he escrit fins ara, s’ha fet servir la intel·ligència artificial. No caiguis a la superstició, digues NO a la IA.

24 de juny 2024

En les meves sabates… Albert Riba

 

Article publicat a la Revista Catalunya

Albert Riba, d’Ateus de Catalunya, barceloní, graduat en Sociologia i actualment funcionari emèrit, participà en el Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona (1964) i dècades més tard va ser el fundador d’Ateus de Catalunya (1994), on segueix militant.

Albert Riba

Des de la tradició llibertària tenim uns quants “clàssics” ateistes en format facsímil i assaig. Déu i l’Estat de Mikhail Bakunin o Les 12 proves de la inexistència de Déu de Sebastián Faure. Creus que la cultura llibertària ha consolidat un lliurepensament contrari i qüestionador del conservadorisme ultramuntà de l’Església Catòlica a Catalunya?


La tradició llibertària ha estat un factor important en la consolidació del pensament ateu i de posicions no creients, però els darrers 90 anys no s’ha pogut recuperar aquella influència que va tenir a principis del segle passat. Inclús avui en dia la laïcitat és una cosa rara sols defensada per quatre gats: el que mola és el multiculturalisme religiós, que és una forma d’apuntalar l’Església catòlica i els seus privilegis.
Encara que hem tingut algunes col·laboracions, els llibertaris que estan amb nosaltres hi són a títol individual. Sembla que la religió fa por, però encara que hi hagin motius per pensar-ho, si volem una societat millor hem de canviar la nostra actitud amb les religions.

Quines activitats, campanyes i acció propagandística treballeu des d’Ateus de Catalunya?
Malauradament les nostres capacitats són molt minses, però mantenim una oferta de xerrades i debats que estan a disposició de casals, clubs, associacions, etc; assessorem tots els casos de consultes en relació a l’apostasia i mantenim informació actualitzada al web; participem de relacions amb altres opcions de consciència; mantenim un web amb força informació i una revista digital en un blog de nom Gaietà Ripoll; disposem d’una biblioteca especialitzada… I actualment treballem la reinstauració de tertúlies, i l’ajuda a fer cerimònies civils pels moments importants.

Fa uns quants anys es va fer una acció propagandística d’Ateus de Catalunya al busos de TMB de la ciutat de Barcelona. Per què sou tant poc visibles?
Després d’aquella experiència, que va ser molt positiva, l’Església i els seus adlàters van començar una ofensiva que els està donant molt bon resultat: fer veure que no existim, fer veure que no som persones normals, pressionar els mitjans i als polítics i impulsar el multiculturalisme, acció a la que s’han sumat les esquerres amb entusiasme.
Les institucions, regides per polítics o religiosos o multiculturalistes ens reben cordialment però no fan res de res: ni laïcitat, ni recuperació de béns immatriculats (inscrits en el registre de la propietat sense títol) ni denúncia i derogació del concordat preconstitucional, ni la substitució de la llei de llibertat religiosa per una llei laica de llibertat de consciència, retirada de totes les ajudes econòmiques i fiscals a l’Església catòlica, derogació del delicte de blasfèmia (aquí anomenat delicte d’ofensa als sentiments religiosos), etc.
Un altre aspecte a assenyalar és que el jovent en general no són creients i ja els sembla suficient, sense pensar que en un futur no molt llunyà podria girar-se la truita i tornar a la religió obligatòria.

El conflicte àrab-israelià avui dia viu una escalada mortífera que ningú pot preveure com acabarà. Quina mirada podem fer des de l’ateisme cap aquest conflicte? Sense el fet religiós i tot el que comporta quan es vincula al poder polític, com canviarien les relacions humanes i els conflictes sociopolítics?
Com tots sabem les religions serveixen, entre d’altres coses, per justificar i blanquejar les accions polítiques, incloses les guerres. En el cas actual de la guerra entre semites israelians i palestins, els israelians esgrimeixen que el seu déu Jahvè els va donar fa més de 5000 anys la terra de Palestina i que tenen tot el dret a ocupar-la amb tots els estris necessaris, incloses les armes, contra els seus habitants —dones, vells i nens inclosos— com va fer Jahvè a Jericó i altres llocs. Les dades històriques han estat refutades amb proves per estudiosos de prestigi [1].

Un món sense religions seria sens dubte millor, encara que hem de fer-nos dues preguntes: és possible l’existència de societats sense religions? En algun moment de la història les religions van ser un factor de supervivència?
La meva opinió és que en el procés evolutiu que ens ha portat fins als nostres dies, les circumstàncies climàtiques, les geològiques, el fet de ser caçadors i caçats, les guerres pel menjar, etc., s’enfronten millor les dificultats en un grup col·laboratiu que individualment o en grup competitiu. I per aquesta feina es va inventar la religió. Però d’això a predicar que ens fa falta ara hi ha un abisme. Les religions han col·laborat activament en crear circumstàncies en què sembli que la religió és necessària. Un dels exemples més risibles, encara que tràgic, són les guerres on els déus ajuden als dos bàndols.

Des de les esquerres, en un ventall ampli, es considera positiu que les cultures religioses amb les que convivim han de poder tenir espais de culte a casa nostra. Què en penses?
Estic a favor de la llibertat de pensament, de consciència, i religiosa. Però jo defenso el dret a què les religions disposin de centres de culte sempre que se’ls paguin ells. Una possible solució seria que TOTS els centres de culte de TOTES les religions, inclosos monestirs, ermites, escoles, seminaris, etc., passin a propietat de les institucions públiques i que es cedeixi l’ús a totes les religions que ho demanen per fer-ne un ús raonable amb la condició que paguin les despeses, el manteniment i un lloguer simbòlic.

Defensar el dret a tenir local de culte, incloses les opcions de consciència no religioses, SÍ. Negar-nos a mantenir amb els nostres diners cap despesa de les religions, també.


[1] La Biblia desenterrada: una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los orígenes de sus textos sagrados, d’Israel Finkelstein i Neil Asher Silberman

02 de març 2024

Quantes maneres hi ha de no creure en Déu?

Remenant per la xarxa hem trobat aquesta classificació, que pot servir de base per fer una tertúlia, què n’opineu?

Quantes maneres hi ha de no creure en Déu?

Per Dan Merica, CNN

Almenys sis, segons un nou estudi.

Dos investigadors de la Universitat de Tennessee van descobrir que entre els ateus i agnòstics hi ha des d'activistes antireligiosos fins a no creients que, tanmateix, compleixen certs ritus religiosos.

“La idea principal és que la comunitat no creient és ontològicament diversa”, van escriure els doctorands Christopher Silver i Thomas Coleman.

“Aquestes categories són un primer acostament al tema”, li va dir Silver al llec Raw Story. “En 30 anys hi podria haver una classificació de 32 tipus”, va afegir.
Silver i Coleman van establir les sis categories de no creients després d'entrevistar 59 persones.

1) Ateu/agnòstic intel·lectual

Aquest tipus de no creient cerca informació i estimulació intel·lectual sobre l'ateisme. Els agrada debatre i argumentar, sobretot en llocs populars d’Internet.
Solen ser versats en llibres i articles sobre religió i ateisme i tendeixen a citar aquestes obres amb freqüència.

2) Activista

Aquesta classe d'ateus i agnòstics no en tenen prou de no creure en Déu; volen dir a la resta per què rebutgen la religió i per què creuen que la societat estaria molt millor si tots seguíssim el seu exemple.
Tendeixen a pronunciar-se sobre causes polítiques com els drets dels homosexuals, el feminisme, el medi ambient i la protecció animal.

3) Agnòstic cercador

Aquest grup està format per persones que no dubten de l'existència de Déu, però tenen una ment oberta i reconeixen els límits del coneixement i l'experiència dels éssers humans.
Silver i Coleman sostenen que el grup està format per persones que solen qüestionar les pròpies creences i que “no mantenen una posició ideològica ferma”.
Això no vol dir que estiguin confosos, diuen els investigadors, sinó que tendeixen a abraçar la incertesa.

4) Antiteista

Aquest grup manifesta la seva oposició a la religió ia les creences religioses, generalment posicionant-se com a “diametralment oposats a la ideologia religiosa”, expliquen Silver i Coleman.
“Els antiteistes observen la religió com a ignorància i creuen que qualsevol individu o institució associada a ella és retrògrad o perjudicial per a la societat”, van escriure els investigadors. “L'antiteista té una entesa clara (i en la seva visió, superior) de les limitacions i el perill de les religions”, afegeixen.
Aquestes persones són franques, fidels i, de vegades, bel·ligerants sobre la seva posició. Creuen que “les evidents fal·làcies de la religió haurien de ser abordades agressivament”.

5) No teista

El grup més petit d'aquests sis és el dels no teistes, persones que no s'hi involucren ni amb la religió ni amb l'antirreligió.
Pot ser tractada en alguns casos d'apatia o desinterès.
“Un no teista no es preocupa per la religió”, diuen els autors. "La religió no juga cap paper en la seva consciència o cosmovisió i no té cap interès en el moviment ateista o agnòstic", afegeixen.
"Senzillament no creuen i la seva falta de fe es tradueix en una absència de la religió en qualsevol de les seves formes", expliquen Silver i Coleman.

6) Ateu ritual

No creuen en Déu, no s'involucren amb la religió i solen pensar que no hi ha vida després de la mort, però aquesta mena de no creients s'adhereix als ensenyaments d'algunes tradicions religioses.
"Les entenen més com a ensenyaments religiosos sobre com viure i assolir la felicitat que com un camí a l'alliberament transcendent", van escriure. "Per exemple, aquests individus poden participar en ritus específics, cerimònies, oportunitats musicals, meditació, classes de ioga o festivitats", indiquen.
Per a diversos no creients, la seva participació en aquests ritus es pot explicar en tradicions familiars. Per altres, es tracta d'una connexió personal amb el “profund simbolisme” inherent als ritus, creences o cerimònies religioses, asseguren els investigadors.

Si has llegit aquest article segurament ets ateu.

Fes-nos algun comentari sobre si aquesta classificació es correcta i si et sents identificat amb alguna de les categories.