Albert Riba
President de l’Associació Ateus de Catalunya
Consultats els avenços de les estadístiques estatals del CIS dels darrers dos anys, trobem unes dades que no es corresponen amb el tractament que rebem els ateus i els no creients al nostre país.
A la pregunta de com es defineixen, els espanyols contesten que:
- catòlics: 67-69%,
- ateus i no creients: 25-27%,
- creients en altres religions: 2,5-3%.
Veiem clar que la segona opció amb diferència som els no creients, i mentre que a religions molt minoritàries se’ls ofereixen acords amb l’estat, subvencions, privilegis escolars, espais als mitjans públics com TVE i TV3, etc., als ateus no se'ns reconeix ni es desenvolupa la llei de llibertat de consciència que determini quins són els nostres drets en paral·lel als d’altres opcions.
Respecte a la pràctica religiosa, una gran majoria de creients no són practicants. Entre el 73 i el 75% no van quasi mai —o com a màxim algun cop l’any— a cultes religiosos enfront d’entre el 24 i el 26% que hi van com a mínim algun cop al mes. Tenint en compte que el 3% de creients en altres religions són molt més complidors, els catòlics queden clarament per sota de la quarta part dels que compleixen amb l’obligació d’anar a missa. Si combinem els que es consideren catòlics amb els catòlics que no són practicants ens trobem que el 50% de les persones són el que es considera «creients sociològics», mentre que els autèntics catòlics serien només un 15/16%. Si les circumstàncies històriques, d’escolarització, etc. fossin diferents, segurament encara serien menys.
Encara podríem embolicar més la troca analitzant la influència de l’edat en els resultats i veuríem que com més grans més religiositat i com més joves molta menys.
Si es pogués disposar de les dades per autonomies, ens adonaríem de les grans diferències que hi ha. Disposem de dades de Catalunya, i si bé les preguntes i les alternatives de resposta no són homologables —cosa que dificulta l’anàlisi— s’hi poden veure les grans tendències que, si bé són similars en l’evolució amb les espanyoles, el resultat és diferent que a Catalunya.
Trobem una diferència en l'auto-definició d'un 10% menys de catòlics i un 10% més d’ateus i no creients. Això ens porta a pensar que a la resta de l’estat hi ha poques comunitats amb dades properes a les catalanes i moltes comunitats amb dades encara més proclius al catolicisme.
Si finalment analitzem les dades de Barcelona, on els que es consideren catòlics són un 47% i els no creients un 42%, tot amb l’element dinamitzador de l’edat, veiem que el «sorpasso» és un fet que començarà a donar-se aviat per localitats i territoris, però que costarà d’acabar.
