El dia mundial de la blasfèmia

per Dani Rué

El dia 30 de setembre es va establir com a dia mundial del dret a la blasfèmia, coincidint amb l'aniversari de la publicació de dibuixos satírics de Mahoma en el diari Jyllands Posten de Dinamarca. Això va generar una gran indignació en el mon musulmà (actual màxim referent de la intolerància religiosa, distinció que fins no fa gaire ostentava el cristianisme) i va generar tota mena de intoleràncies que van desembocar en les cremes d'ambaixades occidentals.

També es dedica a Salmand Rusdie que porta dècades amagat degut a una fatwa del Ayatolà Jomeini condemnant-lo a mort tal i com mana el Corà.

Al estat espanyol en virtut del article 525 del codi penal que condemna «l'escarni» a la religió, Javier Krahe va ser jutjat al maig de 2012 per una cinta casolana de 54 segons realitzada feia 34 anys en la qual se li veia al costat d'uns amics cuinant un crucifix.

L'article 525 del Codi Penal d'Espanya contempla el delicte d'escarni prescrivint una pena de vuit a dotze mesos de multa a «els qui, per ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarn dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, a els qui els professen o practiquen». Això significa una repressió efectiva sobre el dret de lliure expressió. A l'estat espanyol es poden criticar i fer parodies i burles de tota mena d'institucions i personatges públics però no és permès fer escarni dels éssers imaginaris que viuen en ments obnubilades.

A la catòlica República d'Irlanda va aprovar la «Llei de difamació de 2009», que en part diu: «Una persona que publiqui o pronunciï blasfèmies serà culpable d'un delicte i podrà ser condemnada a una multa que no excedeixi de 25.000 €.»

Què és blasfèmia? Per descomptat, ningú sap el que és, tret que prengui en consideració el lloc i l'època on es trobi. El que és blasfèmia en un país podria ser una exhortació religiosa en un altre. És a dir, l'ofensa o no dels sentiments religiosos depèn més de qui se sent ofès que del ofensor. A l'Aràbia Saudí, el Iemen, Pakistan i d'altres països islàmics la blasfèmia i el ateisme es castiguen amb la pena de mort.

foto: dataurgente.com

El cristianisme, amb l'Església Catòlica Romana al capdavant, no va estar pas plegat de mans durant més de 15 segles fins fa uns dos-cents anys mal comptats. La inquisició va fer una bona «neteja» d'ateus i heretges mitjançant tortures i fogueres.

Segons el dret canònic la blasfèmia és tota paraula injuriosa a Déu, distingint-se per la seva gravetat entre la blasfèmia herètica de la no herètica i, per l'objecte de la mateixa, entre la blasfèmia directa, que és la proferida a Déu, de la indirecta, que és la proferida a la Mare de Déu, els sants, els Sagraments, etc. Així doncs la blasfèmia no es va dirigida contra els sentiments dels creients com sovint aquests es queixen sinó contra unes deïtats de les que no existeix ni la més mínima evidencia i que, a més, d'ideari que les suporta és objectivament pervers.

Per això avui, 30 de setembre de 2018, exerceixo el meu dret d'expressió, de crítica i de merescuda befa al sentiment religiós. El respecte a la intolerància i la hipocresia religiosa, per molt que es disfressi de bondadosa i tolerant, no fa més que donar ales al obscurantisme, la superstició, la irracionalitat i la repressió dels drets humans i obstaculitzar l'avenç del coneixement científic, del progrés social i el millorament de la nostra consciencia d'espècie. Tinc la ferma convicció intel·lectual que l'única forma de tractar les religions i el pensament màgic, al igual que les pseudociències i demés maguferies, és el públic escarni. Feliçment en aquest cas em coincideix el que penso que cal fer i el que em ve de gust fer.

Dani Rué