Però aquest any se celebren altres 70 anys, el de la Declaració Universal de Drets Humans i en aquesta ocasió, per boca del senyor Jurkovič —representant permanent de la Santa Seu a les institucions internacionals— el Vaticà ha fet declaracions molt preocupants.
La secularització creixent de les societats, a la qual Suïssa no és immune, porta com a corol·lari l'intent de les religions de defensar o recuperar posicions oficials a les institucions internacionals.
Jurkovic, arquebisbe catòlic, romà i col·laborador del Papa Francisco, ha qüestionat així al Consell de Drets Humans de l'ONU:
«En algunes organitzacions internacionals apareixen alguns conceptes controvertits que no caben en la saviesa religiosa internacional o en el sentiment de la majoria de la humanitat i, no obstant això, són promogudes o imposades», cosa que debilita l'eficàcia jurídica de la defensa dels drets humans. Per exemple, la noció de «freedom for religion» (llibertat religiosa) és «condescendent, i no forma part dels instruments internacionals»
Per completar i aclarir aquesta posició, el lloc web oficial del Vaticà estava atacant al mateix temps —i sota la ploma del mateix prelat— a les lleis que organitzen la llibertat i els drets reproductius de les dones i el final de la vida de tots, per reclamar un magisteri que aniria «de la concepció a la mort natural»
Sobre això la majoria dels cantons de Suïssa ja van respondre democràticament —com acaben de fer-ho els ciutadans de la República d'Irlanda— després d'anys d'esforç, de sofriment i de tantes baixes.
Així s'expressa la saviesa de la humanitat, i ni l'Església romana ni cap altra religió ho superarà.
Thierry Dewier, president de la Libre Pensée Romande (Suïssa francòfona)
Michel Godicheau, Bureau Européen de Coordination de la Libre Pensée, representant de l'AILP al Consell de Drets Humans (UNOG)
Traducció: Albert Riba
Millor la democràcia que política maquiavèlica de saló. Aqui l'actual visió d'ERC en relació a la futura república:
ResponEliminaUna República laica amb llibertat de consciència
La República Catalana garantirà la llibertat de consciència i, en conseqüència, la llibertat religiosade les persones sense discriminacions de cap mena, per la qual cosa, bo i atenent a la neutralitat de l'Estat i a la separació absoluta entre les seves institucions i les confessions religioses, la ciutadania podrà desenvolupar amb plenitud de drets les seves opcions de consciència sense que les creences puguin atorgar cap privilegi individual o col•lectiu.
1. La Declaració Universal dels Drets Humans com a font inspiradora de principis i valors.
2. L'espai públic com a espai de neutralitat de les llibertats de consciència i de creences.
3. Una educació laica i gratuïta per a tothom amb ensenyament històric i cultural de les
creences
4. Actualització laica del calendari festiu i laboral i escolar tot i preservant el calendari festiu
popular i tradicional.