Pressupostos i església

Pressupostos generals de l'Estat i assignació tributària anual a l'Església catòlica

Per Francisco Delgado

(Véase original en castellano en nuevatribuna.es)

Cada any, entre els mesos de març a juny, en fer la declaració de la renda anual, a l'imprès o pantalla, apareixen dues caselles per assenyalar-les o deixar-les en blanc. Es tracta d'indicar si volem que de la recaptació total anual de l'IRPF, un 0,7% vagi a les arques dels bisbes, directament des d'Hisenda (uns 300 milions d'euros cada any…) i, si escau, un altre 0,7% vagi a entitats socials en general, quantitat que -per cert- una gran part determinen les comunitats autònomes en els seus àmbits respectius, és a dir que —evidentment— els contribuents que assenyalen aquesta casella  no decideixen a quina entitat social desitgen que es els assigneu. Per cert, un percentatge substancial també pararan a les arques d'entitats “controlades” pels bisbes. 

Si, malgrat la “pressió” (oculta i expressa) que exerceix l'Agència Tributària o l'organisme de recaptació corresponent, decideixes no assenyalar cap casella o només una, aquests diners formen part de la recaptació total de l'IRPF, que Estat destina als serveis públics (benestar social, sanitat, educació, obra pública, etc. etc.) que utilitzem tota la ciutadania. Aquesta seria la lògica tributària d'aquest impost molt important (al costat de l'IVA) dels ingressos de l'Estat.

Centrant-nos a la casella que es destina a l'Església catòlica, any rere any,  no més d'un terç dels contribuents l'assenyala, és a dir, que són moltes més les persones que no la marquen. Però aquests aproximadament tres-cents milions d'euros anuals es regalen als bisbes (de l'import total de l'IRPF) per part del conjunt de la ciutadania, independent de la seva ideologia o creences. 

A la casella que es destina a l'Església catòlica, any rere any, no més d'un terç dels contribuents l'assenyala, és a dir, que són moltes més les persones que no la marquen

Des de fa anys (per part d'algunes entitats, com  Europa Laica) hi ha dues propostes a sobre de la taula tant per al Govern, com destinades al Congrés i al Senat i als diferents grups parlamentaris. La més lògica és que l'Estat no lliuri ni un euro d'aquesta recaptació a una  entitat privada i ideològica, com és l'Església catòlica, ras i curt, que desaparegui la casella “IC”. L'altra proposta, que està estipulada en alguns països del nostre entorn, com Alemanya, és que els qui assenyalin la casella (IC) i/o (fins socials) paguin (de la seva butxaca aquest 0,7%), i en el cas de les entitats socials, la persona contribuent decideixi a quina entitat els ho vol lliurar. Així, només l'Agència Tributària actuaria d'intermediària recaptadora, que no seria poc.

Sembla una proposta lògica, molt lògica i, sobretot, justa i justificable des d'un punt de vista tributari (fins i tot en el marc de la UE), perquè així  l'Estat no deixaria d'ingressar uns 300, més uns 325 milions d'euros a l'any, de mitjana (en total uns 625 milions d'euros/any). 

L'Església Catòlica va rebre 12.000 milions d'euros de diners públics durant l'any de la pandèmia

En el cas de les entitats socials, podrien aplicar-se aquestes subvencions, com ja passa, directament dels PGE i del de les CCAA. Perquè —en realitat— la casella de “fins socials” es va introduir, al seu moment, per (malèficament) tractar de “justificar” la dels bisbes.

Una de les propostes d'Europa Laica és que, com a Alemanya, qui assenyali la casella de l'Església catòlica i/o fins socials, ho pagui de la seva butxaca

Una persona que sigui atea, agnòstica o professi una altra religió no cristiana catòlica, no té perquè aportar una part dels seus impostos (IRPF) als bisbes. Fins i tot em consta que hi ha catòlics practicants que pensen igual.

De fet, hi ha confessions religioses i esglésies diverses que han plantejat al govern que ells també volen participar del “pastís” recaptatori. Seria lògic, però sempre que s'optés per la fórmula que el contribuent respectiu assenyalés la casella al seu credo corresponent i posés els diners del seu peculi particular i no que els saraus, el proselitisme religiós, els seus sacerdots i bisbes, els seus canals de difusió propagandística, etc. etc. els hi paguem el conjunt de la ciutadania. 

Ja que, a més de molt injust, és de molt dubtosa constitucionalitat.

Immatriculacions, una enorme obscenitat política comesa durant gairebé 70 anys

Doncs bé, aquesta qüestió se solucionaria de forma molt senzilla a la Llei anual dels Pressupostos Generals de l'Estat que aquests dies comença el seu debat al Congrés, igual que —al seu dia— es va introduir, fent ús de les disposicions addicionals que els governs respectius usen per legislar cada any i, així, es revertís i desaparegués aquesta forma il·legítima de finançament de l'Església catòlica.

És ara, en la discussió dels Pressupostos Generals de l'Estat, quan es podria revertir i que desaparegués aquesta forma de finançament il·legítim de l'Església catòlica

Un any més, em consta que ni el Govern, ni cap altre grup parlamentari —igual que ha passat en anys anteriors— prendrà aquesta decisió i, per tant, esmenar els PGE de 2023 en aquest sentit, l'aplicació del qual seria per a la declaració de 2023 i l'IRPF de la qual es liquidaria el 2024.

Per això jo els acuso a tots, des de l'ala esquerra fins a la dreta de ser còmplices d'un fet vergonyant. Són col·laboradors actius un any més d'una tremenda injustícia fiscal i social, que frega el delicte polític… I ho són encara més els que en les seves declaracions (amb la veu més o menys petita) parlen de justícia social, laïcitat, redistribució tributària, etc.

Sí, em refereixo als que formen la governança actual d'Espanya i als seus aliats… que per cert sumen més de la meitat de la Cambra. Després seria molt possible “fer aquest pas”, sobre la base de la  laïcitat de les institucions de l'Estat . 

A Espanya, la laïcitat institucional arribarà quan 'les granotes crïin pèl'

Aquesta proposta que reclamo fins i tot hauria de ser motiu de consens i recolzat per una gran majoria de les Cambres. Però serà que no. I quan arribi de nou els mesos de març a juny…  Europa Laica i altres entitats reclamaran a la ciutadania que NO assenyalin cap de les dues caselles, com a rebequeria pedagògica de denúncia un any més… i torna a començar.

Després passa el que passa… que arriben al poder certes ideologies no desitjables… amb les portes molt ben obertes i els  passadissos confessionals plens de bones catifes.