El nostre país està de dol i furiós. L'assassinat de Nahel a mans d'un agent de policia prop de Nanterre, ha posat al descobert els efectes de dècades de polítiques públiques discriminatòries i basades en la seguretat dirigides contra els barris obrers i els joves que hi creixen, especialment els que estan racialitzats i viuen en condicions precàries. L'escalada de violència és un atzucac i s'ha d'aturar. L'enfocament essencialment repressiu de la policia, i els canvis legislatius introduïts el 2017 sobre l'ús d'armes reglamentàries, estan exacerbant allò que la població experimenta i pateix en termes de discriminació i pràctiques racistes.
Les tensions entre la població i la policia tenen una llarga història i formen part d'una història marcada per la injustícia, els prejudicis, la violència, la discriminació, el sexisme... i un racisme sistèmic que travessa tota la societat i encara no ha estat eradicat.
Els habitants dels barris afectats, i en particular les dones, sovint han de suplir per ells mateixos les mancances dels serveis públics. El declivi d'aquests serveis —escoles, equipaments socials i culturals, instal·lacions esportives, correus, serveis administratius, etc.— i la reducció del suport de l'Estat a les organitzacions de voluntariat, han contribuït en gran mesura a la marginació d'aquests barris i regions senceres molt més enllà, especialment als territoris francesos d'ultramar.
L'abandonament d'aquests barris és agreujat pel context econòmic d'empobriment, inflació, pujada dels lloguers i dels preus de l'energia, i la reforma de l'assegurança de desocupació. Les desigualtats socials afecten especialment els nens i les mares solteres. Així ho testifiquen les revoltes que han sacsejat els barris obrers els últims dies en resposta a la tragèdia de Nanterre.
A més de dècades d'excessos a les polítiques policials, les lleis de seguretat (la Llei de Seguretat Global, la Llei de Separatisme, etc.) i les mesures d'emergència, els darrers dies hem vist pressions del govern per introduir una justícia expeditiva. La detenció preventiva sistemàtica amb penes cada cop més dures és inacceptable.
El que és urgent no és la repressió, que només reforçarà l'extrema dreta i farà retrocedir una vegada més els drets i les llibertats.
Una pau duradora només és possible si el govern pren les mesures necessàries per respondre a la urgència de la situació i les demandes de la població afectada.
L'ONU ha criticat repetides vegades les polítiques de seguretat i els problemes institucionals de racisme a França, especialment a la policia. La discriminació és un verí tòxic que soscava la mateixa idea d'igualtat i sembra la desesperació. L'extrema dreta la utilitza per dividir encara més la societat.
Condemnem la crida a la guerra civil contra els barris populars i que els sindicats policials qualifiquin de «nocius» els habitants d'aquests barris. Condemnem la creació d'un fons de suport al policia que va matar Nahel per iniciativa d'un membre de l'extrema dreta i la manca d'acció per part del govern, afegint així més llenya al foc.
Cal repensar-ho i construir-ho tot. Cal partir de noves bases, crear amplis fòrums de debat i aprendre dels errors de dècades de polítiques públiques, respectant les històries, els orígens, les cultures i les singularitats que sustenten la nostra aspiració col·lectiva a la igualtat. Ja és hora que escoltem i tinguem en compte les demandes de les persones que viuen als barris populars, especialment dels joves!
La situació exigeix que el Govern assumeixi les seves responsabilitats i aporti solucions immediates per posar fi a la confrontació:
- derogació de la llei del 2017 que flexibilitza les normes sobre l'ús d'armes de foc per part de les forces de l'ordre;
- reforma en profunditat de la policia, les tècniques d'intervenció i l'armament;
- substitució de la IGPN per un organisme independent de la jerarquia policial i del poder polític;
- creació d'un departament dedicat a la discriminació que afecta els joves dins de l'autoritat administrativa presidida pel Defensor dels Drets Humans i reforçament dels recursos per combatre el racisme, també a la policia.
No obstant això, no es pot fer res sense una distribució diferent de la riquesa, sense lluitar contra les desigualtats socials. No es pot fer res sense la lluita contra la pobresa i la inseguretat, exacerbades pel canvi climàtic i l'augment dels lloguers i les taxes, i sense el reforç dels serveis públics i l'educació popular. Aquestes són les àrees que el govern hauria d'abordar en comptes de seguir polítiques públiques regressives que proporcionen un terreny fèrtil per a l'extrema dreta.
Els nostres sindicats, associacions, col·lectius, comitès i partits polítics es mobilitzen per mantenir les llibertats públiques i individuals.
De moment, cridem els ciutadans a unir-se a totes les concentracions i marxes organitzades al voltant d'aquestes reivindicacions, a tot el país a partir del dimecres 5 de juliol, com la marxa organitzada pel Comitè Veritat i Justícia per a Adama, a Beaumont-sur-Oise, i la marxa organitzada per la Coordinadora Nacional contra la Violència Policial el 15 de juliol.
Convoquem marxes ciutadanes el dissabte 8 de juliol a tot França i els territoris d'ultramar.
Treballarem plegats en el seguiment d'aquestes marxes.
Sindicats: CGT, CNT-Solidarité Ouvrière, Fédération Syndicale Étudiante (FSE), FSU, Solidaires Étudiant-e-s, Syndicat des Avocats de France, UNEF le syndicat étudiant Union, Syndicale Solidaires, Union Étudiante,
Associacions: 350.org, Adelphi'Cité, Amnistía Internacional Francia, Alternatiba, Alternatiba París, Les Amis de la Terre France, ANV-COP21, ATTAC Francia, Bagagérue, Conscience, Coudes à Coudes, DAL Droit au Logement, La Fabrique Décoloniale,FASTI (Fédération des Associations de Solidarité avec Tou-te-s les Immigrés-e-s), Fédération Nationale de la Libre Pensée, Fédération nationale des maisons des potes, Femmes Egalité, Fondation Copernic, Gisti (Groupe d'information et de soutien des immigré-es), Greenpeace France, Jeune Garde Antifasciste, LDH (Ligue des droits de l'Homme), Memorial 98, Observatoire nationale de l'extrême-droite, Organisation de Solidarité Trans (OST), Planning familial, Réseau d'Actions contre l'Antisémitisme et tous les racismes-RAAR, REVES Jeunes, SOS Racisme,
Colectius: Alliances et Convergences, Assemblée des Gilets Jaunes de Lyon & Environs, Colère Légitime, Collectif civgTENON, Collectif des Écoles de Marseille (le CeM), Collectif national pour les Droits des Femmes, Collectif Nouvelle Vague, Collectif Vérité et Justice pour Safyatou, Salif et Ilan, Collective des mères isolées, Comité des Soulèvements de la Terre Sud-Essonne, Comité Local de Soutien aux Soulèvements de la Terre Aude, Comité Soulèvement Bas-Vivarais, Comité les Soulèvements de la Terre Lyon et environs, Comité local de soutien aux Soulèvements de la Terre Villefranche, Comité local de soutien aux Soulèvements de la Terre Romans-sur-Isère, Comité nîmois de soutien aux Soulèvements de la Terre, Comité de soutien à Moussé Blé, Comité justice et vérité pour Mahamadou, Comité Les Lichens Ardéchois, Comité Vérité et Justice pour Adama, Coordination des comités pour la défense des quartiers populaires, Démocra'psy, Dernière Rénovation, En Gare, Justice pour Othmane, La Révolution est en marche, La Terre se soulève en Corrèze, Le Peuple Uni, Les Soulèvements de la Terre - comité Île-de-France, Les Soulèvements de l'Entre2Mers (33), Lyon en lutte, Lyon Insurrection, Nîmes Révoltée, Réseau GBM, Rejoignons-nous, Collectif du 5 novembre - Noailles en colère (Marseille), Syndicat des quartiers populaires de Marseille, Collectif Justice pour Claude Jean-Pierre, Youth for Climate IDF,
Organitzacions polítiques: ¡JUNTS! - Mouvement pour une Alternative de Gauche, Écologiste et Solidaire, Europe Ecologie Les Verts (EELV), La France insoumise (LFI), Front Uni des Immigrations et des quartiers populaires (FUIQP), Gauche Ecosocialiste (GES), Génération.s (G.s), Nouveau parti anticapitaliste (NPA), Parti Communiste des Ouvriers de France (PCOF), Parti de Gauche (PG), Pour une Écologie Populaire et Sociale (PEPS), Parti Ouvrier Indépendant (POI) Réseau Bastille, Révolution Écologique pour le Vivant (REV), Union communiste libertaire (UCL),
Benvolguts/es, lectors/es. Hem rebut aquest comunicat sobre la situació a França, no es un escrit que toqui els nostres temes fonamentals d'ateisme i laïcitat.
ResponEliminaPerquè dons l'hem publicat, tenint en compte que dins l'associació hi han veus discrepants amb la publicació
En primer lloc fa ja anys que la nostra relació amb La Libre Pensée ha inclòs el reconeixement com a element positiu que per LLP te la participació, des de una posició apartidista, en els afers polítics de la república.
Els afers que analitzen els autors de l'article, ens estan passant a Catalunya, potser ens poden servir per aprendre
Donat el fet que a Catalunya, i a Espanya, les associacions d'ateus no tenen mes que una esmorteïda vida, potser l'introduir les variables derivades d'una societat que te mes problemes que les religions i la laïcitat, podria fer entendre als nostres conciutadans que els temes que nosaltres tractem també estan lligats als altres.
M'agradaria que manifestéssiu la vostra posició sobre la publicació d'aquest article.