Religió a l'escola

Segons dades facilitades recentment per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a l'estat Espanyol i durant el període 2020-2021 cursen l'assignatura de Religió més de 3,2 milions d'alumnes, el que suposa un descens de gairebé 83.000 alumnes (un 3%) respecte a la xifra del curs passat,

Cal assenyalar que —segons la mateixa CEE— l'assignatura de Religió ja havia perdut a Espanya més de 250.000 alumnes en els dos cursos anteriors en els nivells d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.

Bona notícia: l'enganyifa de la religió sembla que perd pistonada.

Encara així, aquests 3,2 milions d'alumnes fan religió perquè «l'ensenyament religiós escolar forma part del dret dels pares a educar als seus fills segons les seves conviccions religioses, dret que és atès subsidiàriament per l'Escola i l'Estat, segons preveu la Constitución Española», enfront dels prop de dos milions d'alumnes que no estudien religió.

Espanya continua sent, per tant, un país educativament confessional, pagat per l'Estat. 

Dolent per a la ciència i dolent per a la llibertat de pensament si en l'educació encara perdura la fe, el pecat, la confessió i el sobrenatural.

Mala notícia: dolent per al país.

I és tan ridícula la situació, que ara ens trobem que el sistema educatiu no sap què fer amb els més de dos milions d'alumnes que no els interessa la religió.

Els capellans sí saben què fer amb els seus: fe, obediència, misteri, creacionisme i submissió als representants de Déu en la Terra.

Però el Govern socialista deambula pels llimbs amb els alumnes que prefereixen la ciència a l'esoterisme.

És el món a l'inrevés.

Com dic, dolent per al país, que necessita urgentment aixecar-se de damunt la xacra confessional en l'educació.

De manera que, com es diu en un article d'El País:

«Des del curs que ve, els qui no la triïn [la religió] no cursaran una altra assignatura, com fins ara. Els centres els hauran d'oferir una “atenció educativa”, però aquesta no podrà consistir en el fet que aprenguin nous continguts, ni tan sols a repassar amb un docent els ja rebuts en classes de reforç, segons els estranys límits que emboliquen l'ensenyament religiós en els centres educatius, construïts sobre un acord internacional (subscrit el 1979 per Espanya i la Santa Seu) [...]»

Però a on nassos mira aquest Govern de «les esquerres»?

Al Papà, suposo.