- Està exempta de pagament de l'IBI dels immobles destinats al culte pels acords entre Espanya i la Santa Seu de 1979
- No ho està, però —i així ho dicta una sentència de la Justícia europea—, en aquelles propietats que no siguin de culte i per les que obtingui un benefici econòmic
- Europa Laica xifra a l'entorn dels 600 milions d'euros el que la institució eclesiàstica s'estalvia a l'any per no abonar impostos
Foto: Reunió de la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, amb el nunci del papa a Espanya.
No només no paguen, sinó que s'afanyen (sovint amb el consentiment institucional) en ocultar el que estalvien. Resulta impossible saber amb exactitud quant deixa de desemborsar l'Església Catòlica a Espanya gràcies a les exempcions d'impostos. Però sí que és factible fer una aproximació i, després de consultar diverses fonts, es pot afirmar que l'estalvi, en les cinc ciutats més grans d'Espanya, supera els 50 M€ anuals.
Entre els immobles pels quals l'Església no abona impostos no només hi ha els de culte, sinó, principalment, altres propietats de diversa índole: cases, garatges, col·legis, locals ... " La immensa majoria del patrimoni de l'Església no està destinat al culte. Fem l'associació equivocada que, sobretot, són esglésies, i no és així ", subratlla Antonio Manuel Rodríguez, professor de Dret Civil i portaveu de la Coordinadora Recuperando.
Tenint en compte aquesta varietat de possessions, a Madrid, l'estalvi anual ronda els 31 M€, segons Europa Laica. La xifra a València, proporcionada a cuartopoder pel seu Ajuntament, arriba als 4,56M€. D'ells, 915.497 € corresponen a immobles destinats al culte i 3.646.634 € a una altra tipus de posesions. "En els llocs de culte entenem que hi pugui haver una excepcionalitat a l'IBI, però no on es fa un negoci. Això és competència deslleial amb la resta de persones i amb empreses privades i les administracions públiques hem de regir-nos pels principis d'igualtat de la ciutadania", exposen a l'Ajuntament de València.
L'estalvi a Sevilla, que, segons Recuperando, estaria al voltant dels 3 M€, és una conjectura: "En 2018, amb l'únic vot en contra del PP, es va aprovar una moció a l'Ajuntament de Sevilla perquè es mostrés el llistat de béns immatriculats per l'Església. El 2020 encara no s'ha fet públic. Com sabrem el que deixen de pagar si no treuen un llistat que hauria de ser públic des de fa dos anys?", es pregunta el portaveu de la Coordinadora.
Va ser Zaragoza en Común (ZEC), que va estar al front del consistori durant la passada legislatura, la que extreure la xifra a la capital aragonesa: 2,2 M€ deixen de sortir cada any de les arques eclesiàstiques per no pagar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). A més, hi ha 1,62 M€ que tampoc s'abonen per correspondre a propietats de fundacions, exemptes en virtut de l'article 15.1 de la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge . Això fa que la xifra real sigui encara més gran, ja que, com explica Fernando Rivarés —exconseller municipal d'Economia amb ZeC—, hi ha col·legis concertats que estan a nom de fundacions religioses, i obtenen un benefici econòmic d'aquest negoci.
De les cinc ciutats més poblades d'Espanya, només restaria conèixer les dades de Barcelona. Una cosa que no ha estat possible: "No tenim cap contribuent que s'anomeni Església Catòlica (no existeix) i, a més, les dades fiscals són reservades", ha estat la resposta donada des del Consistori de la Ciutat Comtal després de la petició d'aquest mitjà. La xifra de ben segur que no serà inferior als 10 M€, el que permet estimar que l'estalvi en aquestes cinc ciutats supera els 50 M€ anuals.
Uns 600 milions d'euros d'estalvi a tot Espanya
El 2018, Europa Laica va realitzar un estudi —sempre amb un component cabalístic fruit de la inexistent transparència— en què indicava que l'Església Catòlica té al voltant de 100.000 béns immobles a tot Espanya amb els quals s'estalvia al voltant de 600 M€ a l'any per no pagar impostos, "però no només l'IBI" —ressalta el seu portaveu, Juanjo Pic— tampoc les taxes municipals, com la d'escombraries.
A Recuperando fan un compte que concordaria bastant amb el d'Europa Laica, ja que avaluen que l'estalvi és d'un milió d'euros per cada 200 immobles. Ergo, per 100.000 la quantitat no abonada anualment seria de 500 M€.
Puntualitza Juanjo Pic que a totes aquestes xifres caldria posar-los-hi l'afegitó de 'com a mínim', ja que no estan inclosos els béns que es van immatricular fins al 2015, "el dia que se sàpiga aquest llistat i que els ajuntaments ho tinguin valorat pujarà molt més", afirma.
La quantitat ha estat feta pública per Europa Laica —com argument de protesta— en multitud d'ocasions, "i mai ens l'han rebatut. Nosaltres estaríem encantats que, per transparència i democràcia, l'Església o l'Administració donessin les dades reals i, si les nostres són errònies, no tindrem cap problema en demanar perdó".
Les exempcions fiscals de l'Església poden estar prohibides, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Dues són les legislacions principals que doten l'Església d'aquestes prebendes. D'una banda, els acords signats per l'Estat espanyol i la Santa Seu, a Ciutat de Vaticà, el 3 de gener de 1979. En el seu article 4 s'estableix l'exempció total i permanent de la contribució territorial urbana dels temples i capelles destinats al culte; les residències de bisbes, canonges i sacerdots; les oficines de la Cúria diocesana; els seminaris en què es formi al clergat; les universitats eclesiàstiques, i les cases o convents de les Ordres, Congregacions religioses i instituts de vida consagrada.
A més, hi ha l'esmentada Llei de Mecenatge, que, en l'article 15.1 diu: "Estaran exempts de l'Impost sobre Béns Immobles els béns dels quals siguin titulars (...) les entitats sense fins lucratius, excepte els afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l'Impost sobre Societats".
Al juny de 2017, un sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar que les exempcions fiscals de què gaudeix l'Església Catòlica a Espanya" pot constituir una ajuda estatal prohibida si les activitats exercides en els locals en qüestió són activitats econòmiques".
A principis del passat mes de gener, la vicepresidenta del Govern d'Espanya, Carmen Calvo, va admetre que l'Església hauria de pagar l'IBI per aquells béns no destinats al culte. Ho va fer abans de reunir-se amb el nunci de papa a Espanya i va rebre ràpida resposta de les institucions eclesiàstiques. Aquestes van adduir que les exempcions naixien només de la Llei de Mecenatge i que estarien disposades a pagar l'IBI si també ho fessin ONGs, fundacions o partits. Van obviar, en aquesta mena d'exercici de docilitat, el fet que aquesta legislació fa una excepció amb els immobles afectes a explotacions econòmiques. Tampoc es van recordar del que s'havia dit per part de la Justícia europea.
"Que els ajuntaments no cobrin l'IBI és una anomalia permesa, ja sigui per por reverencial o per pura ignorància"
El professor i portaveu de Recuperando incideix en un aspecte clau: "No hi ha exempció de l'IBI per als immobles no destinats a l'culte. És una anomalia permesa per ajuntaments de tots els colors, ja sigui per por reverencial o per pura ignorància". Difereix poc en la seva opinió Juanjo Pic: "Els ajuntaments no tenen interès en destapar-ho, perquè saben que és la seva pròpia negligència".
Els consistoris de Barcelona i Lleó són els primers que van començar a cobrar l'IBI. "Sé que l'Església va pagar 4,6 M€ per l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) de la Sagrada Família", revela Antonio Manuel Rodríguez. A la ciutat lleonesa es van recaptar 31.000 € sobre un potencial total d'1,4 M€.
A principis de 2020, els governs de València i Cadis van anunciar la seva intenció de començar a passar els rebuts corresponents a aquest impost per aquells immobles no destinats al culte i, a Saragossa, es va aprovar una moció en la mateixa línia —presentada per podem—, que va tirar endavant amb els vots a favor de PSOE, Ciutadans, Podem i ZEC, i la negativa de PP i Vox.
Foto: Segons Recuperando, l'Església va pagar 4,6 M€ per l'impost sobre Construccions de la Sagrada Familia.
"Pagar religiosament és no pagar"
"L'Església ha de tornar el que és nostre i pagar pel que és seu, i no és per una qüestió anticlerical, és que és la llei. Exigir això no és cosa d'esquerres, és democràcia, el problema és que a Espanya no tenim una dreta republicana, laica i federal com passa a la resta d'Europa. Pagar religiosament és no pagar", ironitza Rodríguez
L'assumpte dels béns immatriculats també té el seu què. Segons l'opinió de Recuperando, "l'Església no ha de pagar aquest IBI perquè són béns públics. Pagar l'IBI per un edifici de culte seria com reconèixer que són de la seva propietat i donar validesa a les immatriculacions irregulars ".
Segons les memòries d'activitats de l'Església Catòlica el 2016, 2017 i 2018, i com ja va informar Públic , l'Església va tenir un benefici de 95,2 M€ en tres anys. Són 56,2 M€ de guanys nets i 39 M€ de la liquidació de l'assignació tributària. D'aquesta segona partida, 23,8 M€ es van destinar a finançar a TRECE TV .
En la memòria de 2018, la introducció del qual té el curiós títol d'"El camí de la transparència", s'especifica un superàvit per la gestió de l'assignació tributària de 3,8 M€ (íntegrament destinats al mitjà de comunicació ja comentat). Els ingressos totals en els comptes consolidats van ser de 974,3 M€, mentre que les despeses van ascendir a 954 M€. Per tant, el benefici net de l'Església el 2018 va ser de 20,3 M€. Superior als 16 M€ de 2017 i als 19,9 M€ del 2016.
Els ingressos van provenir, en un 33%, de les aportacions voluntàries dels fidels; 23% de l'assignació tributària; 11% per ingressos de patrimoni i activitats econòmiques; 27% de 'altres ingressos corrents', i el 6% d'ingressos extraordinaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, sigueu respectuosos.