Personal sanitari o adoctrinadors religiosos

He sentit a la ràdio una noticia esfereïdora: a les escoles inclusives manca personal sanitari especialitzat –infermeres, fisioterapeutes, etc.— per atendre les necessitats dels infants amb diversitat funcional. Recordeu les paraules d’alguns candidats a les darreres eleccions «bajaré los impuestos a las clases medias y bajas...». Aquí tenim el resultat d’aquestes polítiques: actualment no hi ha diners per a una necessitat tant humana i social.

El que crida l’atenció és que mentre no hi ha diners per a pagar professionals sanitaris per a les escoles, si n’hi ha per a pagar adoctrinadors de religió. És a dir: és més important que els joves sàpiguen d’esperits invisibles i de personatges celestials —als que cal obeir cegament, seguint les consignes dels incultes clergues de les diverses religions— que no pas que puguin rebre les atencions sanitàries adequades a les seves necessitats.

Ja sabíem que les religions —per molt que ens refreguin els «Càritas» per la cara, cosa que paguem entre tots— no els preocupa gaire el benestar dels ciutadans; el que volen son diners per a seguir trobant benefactors que els donin més diners, in seculam seculorum. Amen.

Tampoc sembla que les autoritats civils es preocupin gaire per complir la «consti» en l'article sobre «aconfessionalitat» ni de dedicar els recursos a qui els necessita. Les religions necessiten recursos? O potser s’haurien d’autofinançar?

VS